Vicente Guillamón és regidor pel PP a l’ajuntament de Castelló.
…Matarile… rile… rile. Així comença la popular cançó i ací és on s’han quedat les promeses socialistes per al Grau.
Fa ja dos anys, l’equip de govern prometia abordar el problema de la desocupació juvenil mitjançant un acord municipal amb la Generalitat que impulsara la formació en el sector marítim-pesquer. Una proposta que s’ha quedat en el vereder de les promeses buides de l’esquerra.
Una vegada més enganyen a la gent jove del Grau dient-li que tenen una eixida per a poder traure’s el titul de la mar i ara que governen s’obliden de les seues promeses i de treballar defensant els interessos dels mariners i els grauers. El sector pesquer de la nostra ciutat és fonamental tant per al Grau com per a la resta de Castelló, i el problema de la desocupació juvenil segueix sense ser abordat pels nostres governants locals.
A açò cal afegir que l’única forma que existeix actualment de treballar en la mar passa inevitablement per desplaçar-se a Alacant, on s’imparteix la formació necessària per a obtenir la “llibreta” i poder embarcar-te de mariner en qualsevol modalitat de pesca. Sens dubte, molta gent jove no pot permetre’s estos desplaçaments continus per a obtenir la titulació necessària, per la qual cosa el foment de la tradició marítima i de la nostra economia pesquera ha quedat en el calaix dels oblits en el qual el bipartit amaga tot allò que prometia i no compleix.
Fomentar les tradicions i pràctiques pesqueres de sempre i convertir els nostres recursos marítims en oportunitats productives mitjançant l’impuls de facilitats per als joves és una manera d’apostar pel futur del nostre mar i del nostre Grau. Però una vegada més, el bipartit ni està ni se li espera.
Per a abordar la desocupació juvenil, des del PSOE deien que “els nous governs progressistes hauran de cooperar en l’àmbit de l’educació per a l’ocupació”. No obstant això, després de dos anys de govern i en camí del tercer, encara no han donat un vertader impuls al cicle formatiu del Grau. Tot açò ens porta de nou a la conclusió que quan alguna cosa no depén d’ells, trauen les pancartes i es posen a la foto. Però quan està en les seues mans, s’obliden del promés i defrauden a la gent que ha cregut en ells.
I així, “pasito a pasito”, com diu Luis Fonsi, tornen a posar sobre la taula un més dels incompliments del que ja és el seu “Pacte del Frau”.
