Quan veiem que els nostres drets i interessos s’han vist afectats o vulnerats d’alguna manera tendim a buscar formes que ens restituïsquen el dany o afront causats. És en aquest moment quan podem i hem de plantejar-nos a quina via acudir de les quals el sistema espanyol ens brinda. Pertanyem a un país en el qual la litigiositat és elevadíssima i hi ha una clara tendència a acudir als jutjats i pledejar fins a dessagnar-nos. Particularitat aquesta que no compartim amb altres països europeus, on s’acudeix sovint a sistemes de resolució extrajudicial de conflictes, vegeu la mediació. És per això que, en moltes ocasions, no veiem satisfetes les nostres pretensions, a causa del col·lapse del sistema judicial, a les tècniques dilatòries de determinats professionals o simplement perquè el pas del temps ajuda a oblidar. Què ha sigut de valors com el diàleg, el respecte o les segones oportunitats? Vivim en una societat venjativa, que més que buscar sanar ferides, pretén buscar infligir un càstig a l’altre. És així com hem de procedir? Quin benefici compartisca això? T’has preguntat si aquest és la manera de superar els teus fantasmes? Els freds i distants jutjats no són la resposta. En el millor dels casos obtindràs una sentència favorable a la teua causa, anys després del succés.
No obstant això, un sistema com el de la mediació, concedeix un espai als perjudicats i als causants del dany. D’aquesta manera, les persones se senten valorades, escoltades i respectades. Són elles les que decideixen, les que arriben a acords i se senten reparades. Ningú decideix per ells.
La mediació no està col·lapsada, és gairebé automàtica i és acollidora i propera. Ofereix un espai a les parts que propicien la reconciliació.
Amb aquest article anime als ciutadans a reflexionar, a interessar-se i informar-se sobre aquestes vies de resolució de conflictes alternatives a la tradicional via judicial. Hem de canviar la perspectiva i fer unió, fer poble, fer societat, en definitiva humanitzar-nos.
