Jordi Tàrrega és portaveu de la Comissió Sectorial Socioeducativa de Compromís per Castelló.
Acabem de començar un nou curs escolar. Ja hem sobrepassat l’equador de la legislatura autonòmica. El Govern del Botànic a la Generalitat i el del Grau a l’Ajuntament han fet feina, però encara en queda molta, molta més, i tant…
Aquesta tardor, aquest inici de curs, ve marcat per la justícia, i més concretament pel TSJCV, o per les seues actuacions. El Partit Popular està fent el que tant criticava: judicialitzar la vida política. I està trobant en la Judicatura (o en part d’ella) un bon aliat.
D’altra banda, no es pot obviar el que passa uns quilòmetres més al nord, a l’altra banda del Sénia. El procés català està acaparant, gairebé monopolitzant, la informació. No entraré a fons en el tema, però no puc tapar-me els ulls, les orelles i la boca. El que està passant al voltant de la convocatòria de l’1 d’octubre a Catalunya és molt greu. Probablement hi ha coses que es podrien haver fet millor, però hi ha una que s’està fent molt bé, quasi a la perfecció, i es la utilització de l’aparell repressor de l’Estat (a tots els nivells i des de tots els poders), però a més a més sense que es note massa, és un estat d’excepció no declarat, una intervenció en tota regla, només falta el darrer i definitiu pas: aplicar l’article 155 de la Constitució i suspendre l’autonomia de Catalunya. Greu. Molt greu. Jo, potser pecant d’ingenu, mai ho hauria imaginat.
La manipulació informativa s’està encarregant, també a la perfecció, de que arribe tot mastegadet a la població. La maquinària està ben engreixada. Si Turquia o Veneçuela cridaren a declarar més de 700 alcaldes que en dirien? Terrible delicte voler consultar a la població! Quin acte més antisistema, més revolucionari, voler votar, on s’ha vist això!?
El Partit Popular, amb la cooperació necessària de Ciutadans, i del PSOE, fa allò que diuen en castellà de “aprovechando que el Pisuerga pasa por Valladolid” fotre garrotada a tot el que sigui nacionalista (no espanyol, clar). És evident que els únics que han tingut capacitat de qüestionar seriosament el sistema i fer-lo trontollar són els nacionalistes, i més concretament els nacionalistes catalans. Els molesta, sobretot, que sigui un moviment totalment pacífic i netament democràtic. No ho poden entendre…
I comentava això, sobretot, perquè hem hagut de sentir a les Corts Valencianes com veus autoritzades del PP fan malabarismes per acabar assimilant el Decret de Plurilingüisme al Procés Català i el Govern del Botànic (PSPV+Compromís amb recolzament de Podem) amb aquells dimonis (“rojos separatistas”) que, nord enllà, volen trencar Espanya. I no és el mateix, ni de bon tros. Estan perdent les formes (si les tenien).
Com diu una vella cançó: “fuera caretas”. Hi ha gent a la qual li molesta el valencià, li molestem els nacionalistes… Què ho diguen clar d’una vegada, “fuera caretas”, no es tracta de defensar cap llibertat. Per a ells sobra el valencià, sobrem els valencians que ens sentim diferents. Ja se’ls veu la cua! Ho dissimulaven, però ara ja no s’amaguen. Potser caldria també que alguns altres definiren clarament de qui estan més a prop, dels seus socis de govern o del PP? Els pot més la sagrada unidad de la patria”? Què trist!!!
Qui va dir allò de “España antes roja que rota”? Hi ha qui està renunciant a la democràcia per no trencar Espanya? “España antes dictadura que rota”??? Parlem-ne.
