Lluna Àrias ha sigut regidora de medi ambient en l’Ajuntament de Burjassot. Ara es presenta com a candidata a l’alcaldia de la ciutat per Compromís.
Diari Millars: Com valora la seua gestió durant la passada legislatura?
Lluna Àrias: La veritat és que nosaltres sempre comencem les legislatures amb unes expectatives molt altes i amb moltíssimes ganes de fer coses. Aleshores sempre som prou autocrítics amb allò que hem aconseguit o no, però la veritat és que si som objectius, a Burjassot hem aconseguit, sobretot en estos quatre últims anys i fins i tot en els quatre anys anteriors en el que ja estàvem a l’equip de govern, un canvi no tan gran com nosaltres volguérem però si un canvi en la forma de fer política.
Hem introduït molts mecanismes de participació ciutadana perquè la gent puga col·laborar i puga formar part de la presa de decisions municipals i després coses concretes, que la ciutadania pot valorar perquè ho pot veure el carrer, en el seu dia a dia, jo destacaria, per exemple, en el cas de l’espai dona, de les polítiques d’igualtat, que faltava un espai més adequat per la gran feina que estava fent el municipi. Hem aconseguit tenir un centre cívic, el centre cívic Ausiàs March, on està ubicat ara mateix l’espai dona i que la dona ha cabut també en un centre ocupacional del municipi; hem aconseguit, per exemple, en l’àrea de Medi Ambient, que se li done una perspectiva més sostenible a aquelles polítiques que posem en marxa; per exemple, hem aconseguit fer una diagnosi energètica de tots els edificis municipals. Certament, i ara si em preguntaves per allò que ens quedava per fer, ens queda molt per fer després d’eixa primera diagnosis però bé, és una foto de l’estat actual del consum energètic del municipi que és important.
Una altra cosa que destacaria en l’àmbit de Medi Ambient és l’apropament que hem fet a l’Horta. Burjassot està el nucli urbà dividit de l’Horta per la via del tren i pensem que el que la ciutadania tinga eixa referència de l’Horta com a una cosa pròpia, com una cosa propera és molt important, també per donar el valor que mereixen els productes de proximitat. Per tant, hem treballat molt també en eixa línia.
Burjassot, ara com ara, és un poble més valencià del que era. Burjassot durant molts anys ha tingut la imatge de ciutat dormitori i jo crec que estem aconseguint trencar amb això, dinamitzant el comerç local, dinamitzant el mercat municipal i donant valor a tot allò que d’alguna manera ens defineix com a poble i ens fa sentir eixe sentiment de pertinença a Burjassot.
DM: Quin és el primer problema avui dia dels veïns de Burjassot?
LA: El primer problema per a mi són les necessitats socials que hi ha a Burjassot. Burjassot és un municipi amb un gruix de població molt gran amb risc d’exclusió social. Aproximadament en un any atenem a unes 4.000 persones només en els serveis socials d’Atenció Primària què és pràcticament un 10% de la població i per tant la necessitat més gran que tenen les persones de Burjassot és atendre eixe risc de vulnerabilitat, eixe risc d’exclusió i nosaltres pensem que s’ha de treballar posant en marxa polítiques socials més duradores per a les persones que provoquen canvis que realment milloren la seua vida i que no siguen pegats d’un mes a un altre i per això necessitaríem contractar amb molt més personal en els serveis socials.
DM: D’altra banda benestar animal va anunciar fa poc gran la gran quantitat de gats que hi ha pels carrers de la ciutat. Què es pot fer davant d’esta problemàtica?
LA: Jo crec que s’està treballant molt bé juntament amb la societat protectora d’animals a Burjassot. És una entitat que de forma voluntària ofereix una sèrie de serveis i comoditats a la ciutadania que s’han de posar en valor. Ara mateix, hi ha diferents espais del municipi on s’estan creant colònies felines que estan regulades, que estan controlades d’alguna manera i es fan campanyes per operar els gats perquè no crien més i intentar controlar un poc la població. Eixes són les línies de treball però sempre qualsevol política que es pose en marxa de la mà de la societat protectora d’animals de Burjassot.
DM: Quina és la seua proposta per a crear llocs de treball a Burjassot?
LA: La nostra proposta per crear jocs de treball llocs de treball a Burjassot és sobretot basar-nos en els nostres recursos propis, en els recursos que té Burjassot, que sobretot s’ha de comptar que és el comerç local. Nosaltres apostem per dinamitzar el comerç local, per dinamitzar el mercat municipal, per fer campanyes de bonificació,per exemple, perquè s’obrin nous comerços i una de les coses que crec que també s’hauria de fer és revisar la taxa d’obertura, ja que tenim una taxa d’obertura de les més altes de la comarca i considerem que és una cosa que s’ha de dimensionar; no pot ser que paguen iguals els comerciants de peu o qualsevol autònom, qualsevol xicoteta empresa, que un Mercadona per exemple. Aleshores, nosaltres apostem per dimensionar això i sobretot per no caure en eixa política que durant molts anys s’ha fet d’esperar que vinguen les grans superfícies al municipi a donar treball perquè si eixa gran superfície no funciona o eixa gran superfície decideix tancar o canviar-se de municipi, tot el desenvolupament econòmic que haguérem aconseguit gràcies a eixa implantació d’eixa empresa se n’aniria. Per tant, basar-nos en allò que és nostre, que és propi com és el comerç local que creiem que és competitiu i que s’ha de promocionar perquè cree ocupació.
DM: Hi ha alguna zona de la ciutat que necessite una especial atenció o inversió?
LA: Jo crec que hi ha moltes zones de la ciutat que necessiten especial atenció i inversió, sobretot perquè cal mirar les característiques concretes d’eixa zona. Per exemple, ara mateix estem en el carrer Laurí Volpi, que és un carrer que històricament ha tingut molt de comerç i que a partir de la crisi de l’any 2008 ha anat decaient fins al punt que ara com ara és difícil fins i tot trobar els comerços que hi ha hagut tota la vida al carrer Laurí Volpi. Això ha passat també en altres zones amb altres necessitats; per exemple, tenim el barri de l’Almara que són els que més es veuen afectats sempre que hi ha un episodi de pluges gran perquè pateixen inundacions.
Cada barri, evidentment, té les seues necessitats i crec que no es pot actuar pensant en Burjassot en el seu conjunt, sinó que caldria estudiar les necessitats de cadascuna d’estes zones que tenen necessitats específiques i que cal actuar sobre elles.
DM: Quina és la seua principal proposta per a la legislatura vinent?
LA: És difícil quedar-se només en un poble tan gran com és Burjassot però si m’hagués de quedar només amb una, segurament seria lluitar per aconseguir la propietat del monument de Les Sitges que ara per ara és propietat de l’Ajuntament de València i posar en marxa el Pla Director que ens assegura la seua rehabilitació integral i que li donem el valor que requereix com a símbol més important del patrimoni de Burjassot que és.
DM: Finalment, un cop passades les eleccions, repetiria el pacte amb el PSPV?
LA: Jo crec que els pactes postelectorals es diuen postelectorals precisament per això, perquè cal plantejar-se’ls després d’eleccions una vegada mirats els resultats. El que sí que diem obertament és que estem disposats a fer qualsevol pacte que comporte governar amb una força progressista o d’esquerres. En eixe cas i vistos els resultats, el que nosaltres faríem és apostar per una continuació de polítiques socials tal com estem fent, que siguen les persones i el seu benestar la prioritat del govern i per tant, si tenim clar i sé que és el que volem fer, intentar arribar a un consens de com volem fer-ho i finalment mirar amb qui governaríem però en tot cas crec que cal esperar a passar les eleccions i aleshores fer-nos tots estos plantejaments en eixe: Què, com i qui.
