Es tracta d’un espai clau en la història de l’Alcora, l’edifici en el qual fa quasi 300 anys va començar a forjar-se la identitat actual de la població i en el qual va nàixer el sector ceràmic de la província
El consistori de l’Alcora va iniciar a finals de l’any passat una “ambiciosa” iniciativa: la recuperació de la Real Fàbrica del Comte d’Aranda, fundada en 1727. Avui s’ha presentat en Cevisama el projecte de rehabilitació d’aquest emblemàtic immoble.
L’acte ha estat recolzat pel president de les Corts Valencianes, Enric Morera, el secretari autonòmic de Turisme, Francesc Colomer, el president de Fira València, José Vicente González, el president de Cevisama, Manuel Rubert, el president del Consell Rector de la Caixa Rural San José de l’Alcora, José Luis Esteban, la Corporació Municipal i una àmplia representació del sector ceràmic.
“Recuperar la Real Fàbrica suposa rescatar un espai clau en la història de l’Alcora, l’edifici en el qual fa quasi 300 anys va començar a forjar-se la identitat actual de la població i en el qual va nàixer el sector ceràmic de la província. No s’entendria la puixança de la indústria azulejera de Castelló sense la Real Fàbrica de l’Alcora. D’altra banda, és un dels escassos exemples de l’incipient desenvolupament industrial d’Espanya en el segle XVIII, i per açò mateix un element únic del Patrimoni Industrial Valencià”, ha destacat l’alcalde de l’Alcora, Víctor Garcia.
La presentació del projecte ha sigut a càrrec del director del Museu de Ceràmica, Eladi Grangel, qui ha explicat que les accions de recuperació van començar amb l’adquisició d’una primera parcel·la de 440 m², a l’octubre del 2016, que correspon a part de l’edifici fundacional. Posteriorment, en sessió plenària de gener del 2017, es va acordar l’adquisició d’una altra part del solar, de més de 3.500 m², el valor de la qual més destacat és un conjunt de 3 forns de finals del segle XVIII.
Per la seua banda, el primer edil ha avançat que està molt avançats els tràmits per a adquirir, via permuta, una última parcel·la de quasi 5.000 m² que engloba la resta de l’edifici fundacional, les estructures relacionades amb la séquia, les basses de decantació i la façana posterior, entre altres elements.
A més de la “gran importància” històrica, cultural, turística i patrimonial, cal destacar el valor urbanístic. “Molt prompte disposarem de quasi 9.000 m² dels més d’11.000 que va arribar a tenir la Real Fàbrica, a principis del segle XIX. Aquesta parcel·la donarà la possibilitat a l’Alcora de comptar amb una gran àrea en ple barri antic, en la qual no solament tindrà cabuda la “musealització” dels espais originals de la Real Fàbrica, sinó que també podrà acollir altres equipaments culturals”.
Grangel ha indicat que la parcel·la desvinculada de la fàbrica estava ocupada per patis descoberts per a emmagatzematge de terres i llenyes, i una xicoteta part de la Casa-Palacio dels Ducs de Híjar. En aquesta àrea es va instal·lar després de la Guerra Civil una fàbrica tèxtil, que va ser derrocada en la dècada de 1970 per a construir un bloc de cases.
Quant a la rehabilitació de l’immoble, el director del Museu de Ceràmica ha manifestat que “les primeres fases de la intervenció seran les que marquen els usos finals del solar”. De fet, “ja existeix un primer projecte per a consolidar l’edifici fundacional i afavorir els forns, per al qual s’ha sol·licitat ajuda econòmica a la Conselleria de Cultura i a la Diputació Provincial”.
Posteriorment, “s’escometrà l’eliminació de les cobertes de fibrociment i la realització de tastos arqueològics per a valorar l’estat de conservació de les estructures soterrades. A partir d’aquestes actuacions es dissenyarà el projecte definitiu, amb la vista posada en 2027, any del 3r centenari de la fundació de la Real Fàbrica”.
L’alcalde ha insistit en la necessitat de comptar amb la col·laboració de les altres administracions per a dur a terme aquest projecte: “l’interès de la Real Fàbrica va més enllà del local, és el nucli a partir del com s’ha desenvolupat la indústria ceràmica castellonenca, i per açò creiem que les administracions provincial i autonòmica s’han d’implicar, doncs és un dels exemples més importants del Patrimoni Industrial Valencià”.
