Carles Gassulla d’Ursino (Morella, 1674-1745) és un poeta i dramaturg pràcticament desconegut en els nostres temps.
Vinculat, primer, a l’opció austriacista, acabà sent partidari dels Borbons, en la Guerra de Successió, on participà activament. Membre de l’oligarquia local morellana, ocupà diferents càrrecs en el govern municipal i, a més, comptà amb una producció literària abundosa, de la qual, malhauradament, no ens han arribat massa mostres. Autor bilingüe, la seua poesia i els seus textos dramàtics segueixen una tradició que prové dels grans autors del segle d’or castellà i, per tant, fa mostra d’una volguda afectació i d’un recargolament estétic i conceptual que el vincula a les opcions pròpies del barroc. Tanmateix, quan fa servir la seua llengua, els textos seus esdevenen més desimbolts, més naturals, amb un sabor local ben marcat, que el situen de manera destacada entre els autors valencians de més relleu en aquella primera meitat del segle XVIII, atés que recull aspectes tradicionals, també barrocs, però de to molt més popular.
L’obra valenciana de Gassulla d’Ursino es vincula –com pràcticament tota la seua producció– al concepte de festa que hi hagué durant el període, i on la literatura formava part de l’entramat global, com una peça indispensable. Inicialment pensats per a ser acompanyats de música, els villancets i altres peces de Gassulla, encara ara ens permeten un acostament a la literatura que es practicava, en la nostra llengua, a les viles i ciutats valencianes del Set-cents, un segle que, precisament, va patir les conseqüències de la prohibició dels decrets de Nova Planta, però, on, també, comptem amb mostres ben interessants de literatura en la llengua pròpia del país.
Aquest llibre ha sigut editat per la Institució Alfons el Magnànim, consulta altres novetats prement ací.
