fbpx

Diputació Castelló de la Plana Vila-real Almassora Benicarló Borriana Vall d'Uixó Vinaròs Onda Altres municipis

Entrevistem a Joan Carles González, autor de “Rastres de l’escapista”

Entrevistem a Joan Carles González, autor de “Rastres de l’escapista”

Joan Carles González Pujalte va nàixer a Mataró l’any 1963, és llicenciat en Història de l’Art i compagina la poesia amb la docència.

Ha escrit més d’una desena de poemaris i ha guanyat més de 30 premis.

En 2015 va guanyar el Premi de poesia en Valencià de la Institució Alfons el Magnànim per la seua obra “Rastres de l’escapista”.

.

En els seus inicis, que va fer que es fixarà en la poesia?

Jo em vaig dedicar a principis dels anys 90 a fer performance. En la Barcelona de l’època féiem unes performances on jo posava la veu, aquella veu que posava més o menys l’anava improvisant. Un dia vaig dir: “Açò es podria convertir en poesia” i llavors vaig dedicar-me a posar-ho sobre paper, però jo no pensava mai que acabaria publicant-se en llibres.

Penses que la narrativa eclipsa actualment al gènere poètic? Que aquest últim està més oblidat?

No sé si mai ha estat tan de cara a la gent, la poesia. Sempre ha sigut com aquell germà difícil, difícil d’encaixar a la casa de l’art.

Jo crec que hi ha molts bons poetes, crec que hi ha gent que està fent coses molt interessants i ara sembla que tenim més ganes de mostrar-ho a base de trobades, presentacions, estem molt millor que fa uns quants anys.

Ens podria parlar una mica del seu procés de creació a l’hora de compondre un poema?

El primer que m’interessa és el to, el to del què diré. Llavors partisc sempre del títol què vull fer, no del poema, si no del conjunt de poemes que ronden a un tema o una sensació. Procure donar-li voltes durant dies a aquest to per veure si serà un to més sere o un to més èpic, i després ho passe a llibretes i vaig polint.

Una de les seues últimes obres ha sigut “Rastres de l’escapista”. Què podrà trobar la gent que s’acoste a aquest títol?

Ja fa uns anys que hi ha una paraula que em ronda molt el cap, que és la perplexitat. Que és el que notes quan arribes a una edat madura i observes com funcione el món i dius: “Que raro tot”. Et quedes una mica perplex davant del món de les relacions humanes, el món laboral, la política, tot el que ens envolta.

Aquest llibre (Rastres de l’escapista) és una sèrie de poemes que faig preguntant-me a mi mateix i responent-me a mi mateix, però sense una filosofia massa seriosa. Quan veus el món et quedes una mica aturat davant de les coses i et planteges les teues pors, les teues alegries i eixa és la figura de l’escapista, la persona que d’alguna manera vol fugir, però no sap cap a on, ni com, sembla que estem tots una mica perduts, tenim una certa edat però ens adonem que les coses no eren com ens havien contat quan érem petits.

A més amb aquesta obra (Rastres de l’escapista), va guanyar el premi de poesia en valencià atorgat per la Institució Alfons el Magnànim. Com se sent en rebre la notícia?

Molt reconegut, cada vegada que guanye un premi em venen al cap els companys que també han intentat guanyar-lo i dius: “Que bé, estar almenys, al nivell d’ells” i sobretot ací a València que és una terra de tan bons poetes i tan bons escriptors. Va ser molt agradable la veritat.

Finalment, està treballant en una nova obra?

Si, jo sempre estic treballant en alguna cosa, sempre en ronda alguna idea. Jo treballe amb llibretes, vaig escrivint a mà fins que més o menys tinc la idea ja perfilada. Tinc aquí una llibreta a la qual li he posat un títol i vaig fent els meus poemes, jo no sé si d’ací a uns dies canviaré el títol.

Sempre estic jugant, jo crec que la poesia és jugar, vaig jugant i mire que la poesia estiga dintre de la meua vida, que forme part de la meua vida i em fase gaudir.

Leave a Reply

Your email address will not be published.