Maria Soriano, madrina de la Gaiata 2 Fadrell viu el seu any de somni com a madrina del sector, mentre acaba la seua formació superior en nutrició i dietètica.
Des de quan portes a la gaiata? I en altres?
Vaig començar a la gaiata Cremor amb 15 anys, i fa un parell d’anys que pertany a la Gaiata 2 Fadrell.
I com va ser que et vas decidir a ser madrina?
Ser madrina és un desig que portava al cor fa molt de temps, és un dels meus grans somnis. En tornar del Vítol, Manolo, el meu president em va proposar ser madrina, però jo no ho estava massa segura. Finalment ens va convèncer a mi i a la meua família. Quan la junta m’ho va confirmar em vaig sentir tan feliç que em costava de creure. Fins i tot hi havia moments que no m’acabava de creure fins que va arribar el dia de la imposició de bandes.
D’on naix tot eixe sentiment per les festes de Castelló?
La meua passió per les festes començà quan jo era ben xicoteta, sempre m’han entusiasmat les dames vestides donant la volteta al tornar de la romeria i els monuments de llum que tant d’esforç suposen als membres de la comissió i que lluïssen orgullosos. Però no va ser fins a 2011 que vaig entrar a una gaiata, eixe any vaig viure tot des de dins per primera vegada de la mà de la meua germana Esther, juntes hem compartit diversos anys com a dames de sector.
Com vas viure el dia de la teua presentació?
El dia de la meua presentació va ser un dia ple d’emocions, felicitacions per les xarxes socials, rams de flors que arribaven a ma casa, rialles i ja algunes llagrimetes a la perruqueria i sobretot molts nervis. Va ser una nit única, tota la comissió es va deixar la pell amb la presentació i sempre estaré agraïda per eixa nit, va ser única tant per a mi com per a la meua madrina infantil i president infantil: Desireé i Aarón. Pense en aquella nit i tornen a brillar els meus ulls de l’emoció. Recordaré sempre com va ser el meu nebot amb la meua germana qui portava la banda que m’acreditava com a màxima representant de Fadrell.
Que és el que més i menys t’agrada del món de la festa?
El que és millor de la festa de Castelló, i mai em cansaré de dir-ho és la seua gent, persones meravelloses que he conegut i sobretot senta goig amb elles al màxim tant dins com fora de la gaiata.
Consideres que ser madrina és una responsabilitat difícil? De vegades se’t fa costa amunt?
Trobes que ser madrina no és massa difícil però no està exempte d’obligacions, moltes vegades és deixar-te dur i gaudir moltíssim de l’any. No es fa costera amunt per què realment passa tan de pressa que no t’adones del fet de passar dels dies.
Com et recolzen la teua família i el president en la teua tasca?
La meua família ha estat sempre al meu costat, ajudant-me en tot moment, ells em volen i fan tot el que està a la seua mà per gaudir amb mi d’aquest any. Manolo, el presi, sempre està al meu costat ajudant-me i aconsellant-me en tot el possible.
Com vius la teua relació amb les teues dames? I amb la resta de madrines?
Les dames són les meues companyes de viatge i són genials, estic convençuda que amb elles gaudiré d’una gran setmana de Magdalena com estic fent tot l’any.
Amb la resta de madrines la relació és molt bona, al principi tenia un poc de por per si no ens dúiem bé, però som un gran equip i amb elles estic vivint un any meravellós. Són genials des de la primera a l’última, estic molt tranquil·la perquè comptem sempre les unes amb les altres.
Que penses que passarà després del Magdalena Vítol? Faràs un pas endavant.
De moment només et puc dir que després del Magdalena Vítol sé que ploraré per què arriba al seu fi una setmana molt especial de la meua vida, hui dia el meu any no ha acabat i queden molts moments per davant que he de gaudir amb la meua comissió i tot Castelló. Deixem ara eixos temes, només queden 5 dies per a Magdalena i cal viure els dies que ens queden fins al Vítol.
