Este llibre escrit per Ernest Gonzàlez Fabra i publicat per la institució Alfons el Magnànim és un recull exhaustiu, cronològic i contextualitzat de totes les funcions d’òpera del període -inclosa l’òpera espanyola-.
En la tardor de 1946, enmig de les privacions de la Postguerra, del racionament i de l’aïllament polític d’Espanya, el Teatre Principal de València acollí unes funcions d’òpera amb la participació del tenor més famós del món, Beniamino Gigli. El preu de les entrades era exorbitant i, tot i això, la sala s’omplí. Pocs mesos després, davant d’una extraordinària soprano, Victoria de los Ángeles, el mateix teatre presentava una entrada molt fluixa. Quan el lector s’endinse en les pàgines del llibre trobarà l’explicació a este i altres enigmes produïts per les mancances i contradiccions -també musicals- de la societat valenciana nascuda després del parèntesi revolucionari.
Des d’un punt de vista invers, es comprovaran com els esdeveniments internacionals tenien un efecte directe sobre l’activitat operística de la ciutat. Hi trobaran, així mateix, les causes de la pobra presència de l’òpera durant el conflicte bèl·lic, se sorprendran amb la inusitada efervescència operística de la postguerra immediata i, després, assistiran a les fases alternes de qualitat i profunda crisi.
