Este llibre publicat per la Institució Alfons el Magnànim exposa el debat pedagògic i la recuperació de les experiències dels inicis del segle XX, temps de guerres a tota Europa, adoptant un caràcter internacional que va més enllà del temps i de l’espai, convertint-se en un text de màxima actualitat.
Fa vuitanta anys, des del 18 de juliol de 1936, els diversos territoris de l’Estat espanyol estaven immersos en una guerra civil provocada per aquells que, amb l’objectiu d’acabar amb la Segona República i instaurar un règim militar, van posar punt i final i van combatre tot allò que representaven els valors i ideals republicans. En aquell context, l’educació i l’escola van ser un terreny de combat ideològic i polític, però també van donar lloc a iniciatives de resistència cultural, de renovació pedagògica, de lluita de les classes populars, d’atenció als desplaçats dels seus llocs d’origen, i, en definitiva, d’anhel de continuïtat de l’esperit renovador impulsat a partir de l’any 1931.
L’educació, tant als fronts de guerra com a les reraguardes, va ser un element important amb una funció que, lluny de limitar-se al marc escolar, va esdevenir social i cultural en el sentit més ampli del terme. A més, durant aquest període i en el bàndol dels qui s’havien revoltat contra el sistema democràtic, naixerà i s’anirà vertebrant, al costat del nou Estat totalitari que es volia construir, una concepció educativa que, al capdavall, plantarà les arrels en el model de l’escola tradicional.
