Sara amb 22 anys ha finalitzat el grau de comunicació audiovisual i aquest any es corona com a reina de La Ravalera.
Des de quan portes a la falla? Has estat en altres?
Mai he estat en cap falla que no fora la falla Barri La Ravalera i porte en la falla des dels 6 anys que va ser el meu primer any que vaig ser fallereta infantil.
Com vas decidir ser fallera major de la teua falla?
La decisió venia donant-me voltes al cap des de feia molt de temps, fa dos anys ja ho vaig comentar en cas i els meus pares em van dir que primer finalitzés la carrera i que un regnat necessitava diners per tant que em posés a treballar per ajudar. Pel que de seguida vaig trobar treball i he estat estalviant tot el que he guanyat per poder ajudar als meus pares a complir aquest somni. A més a més veure que pots contribuir a fer que el teu propi somni es torne realitat fa que dur la banda que m’acredita com a Fallera Major de la meua falla siga encara més especial.
A qui li agraeixes el teu regnat?
A la meua família sense cap dubte. Sense el seu suport tant personal com econòmic mai haguera pogut ni pensar a aplegar on estic ara mateixa. I a la meua Falla que han estat damunt dels meus pares any rere any fins que han aconseguit que donarem la cabotà.
Castell o mascletà?
Crec que em decante més per la mascletà, ja que el Castell em recorda al punt final de les coses i la mascletà és com un punt i seguit. Encara així les dues tradicions m’agraden però els tinc molt de respecte.
D’on ve la teua passió per les festes de Borriana?
D’ençà que era menuda ja em van inculcar la passió per la festa. Tots els anys eixia en l’ofrena i ja apuntava maneres. La meua família materna sempre ha sigut molt fallera, ma mare i els meus oncles sempre han estat en les falles i en la junta local fallera. Als 6 anyets ja em van fer fallereta de La Ravalera, a l’any següent vaig repetir i després vaig aconseguir ser fallera major infantil. Vam fer un paronet i el 2010 vaig tornar a la càrrega després de fer el cap dels meus pares com un bombo, el 2011 vaig repetir i al 2013 vaig ser Dama de la ciutat en honor a ma mare que ho va ser fa anys. I ara estem ací 2016 i fallera major de la meua estimada falla.
Una flor?
La cala
Com vas viure el dia de la teua presentació?
Va ser una de les nits més màgiques i especials de la meua vida. Vaig tindre a les persones perfectes per encaminar eixa nit i perquè em feren gaudir i plorar d’emoció tot el que no està escrit. Vaig tindre en primera fila a la meua família en un somriure d’orella a orella, als meus amics aplaudint com si el món s’acabés, tota la meua falla emocionats i al meu costat a les meues xiques i als meus presidents. Va ser molt millor del que jo haguera pogut imaginar.
Que és el que més i menys t’agrada del món de la festa?
Crec que si alguna cosa no m’agradés, no podria gaudir d’aquesta forma de vida com ho faig. Tot té el seu perquè i és perfecte com està, mai canviaria res d’aquesta meravellosa festa. Si una cosa són les falles és tradició i cultura per davant de tot i això no es pot canviar. El que més m’agrada és la il·lusió de la gent, Borriana duu les falles en la pell, és preciós veure a tota la gent del poble caminant baix el mateix compàs.
T’agrada l’indumentaria? Quina peça t’agrada més?
M’encanta la indumentària de la dona valenciana, siga com siga. La cultura valenciana ens ha transmés moltes i diferents maneres de veure un vestit de fallera i no podria menysprear ningú. Tots tenen la seua història i són preciosos per aquest motiu.
Consideres que ser fallera major és una responsabilitat difiçil? De vegades se’t fa costa amunt?
Sempre diuen que si a u li agrada el que fa no es fa pesat, el mateix passa quan eres fallera major, no es cap sacrifici ni és difícil si saps on estàs i a qui tens al teu costat. Les falleres majors al costat de les nostres corts únicament som la cara visible però les vertaderes falles es viuen des de dins de la falla, amb les nits al casal fent carrossa, amb els paiportes i les paelles, amb la preparació del sainet… tots aquests moments són la part de responsabilitat però ser fallera major no és gens difícil, tot el contrari, és un orgull.
Com et recolzen la teua família i el president en la teua tasca?
Crec que cadascun de la meua família em dóna suport de manera diferent. Ma mare està gaudint d’aquest any al mateix nivell que jo, inclòs de vegades està més nerviosa ella que jo. Mon pare no ha sigut mai molt faller però és veurem a mi vestida de fallera i se l’il·luminen els ulls i em transmet el seu orgull. El meu germà i jo som de falles diferents pel que els moments de convivència en els casals i la setmana de falles no la passem junt però ja m’ha demostrat que ell és feliç quan jo ho sóc.
I el meu president és el suport més gran d’aquest any per a mi, a més de president és una gran persona i un gran amic. Estic molt contenta que siga ell és que estiga ocupant eixe càrrec al meu costat, no haguera pogut tindre un president millor.
Com vius la teua relació amb les teues falleres? I amb la resta de falleres majors?
Les meues falleres són les millors del món, no podria tindre millor cort que la que tinc. Les deu xiques que m’acompanyen aquest any són la millor companyia per complir aquest somni. Som un grup molt compenetrat i molt equilibrat, cada una aporta una virtut al grup que fa que el trencaclosques encaixe perfectament. Paula, Sara, Elena, Claudia, Eva, María, Sandra, Irene, Yasmina i Andrea són el meu complement perfecte.
La sort de viure i gaudir de les falles a Borriana és que no som moltes falles i tenim la sort de gaudir de les falleres i falleres majors de la resta de falles així com de les corts del poble. Les falleres majors ens enduem molt bé totes inclús estem a punt de celebrar la nit de les disfresses en la que ens anem a reunir totes les falleres de Borriana per sopar i passar una nit totes juntes.
Que aportaries a la festa com a contribució personal?
No res, és perfecta tal com està.
