El TAU Castelló sembla abonat a perdre en els finals ajustats aquesta temporada.
Va caure contra el Sáenz Horeca Araberri, encara que malgrat el desafortunat final els de La Plana no van tenir una de les seues millors actuacions en un partit en el qual no van acabar d’exhibir el seu millor nivell defensiu i quasi sempre van ser a remolc en el marcador davant un rival que li va crivellar a triples (14 de 29 en total).
En els compassos inicials semblava que tots dos contendents només volien tirar triples. Açò va anar canviant amb el pas dels minuts en el bàndol local, mentre que els visitants es basaven en el seu escorta d’impronunciable nom Johnny Berhanemeskel. De fet, dels seus 13 primers punts, 11 van ser d’aquest jugador. Va donar tants problemes que Toni Ten va haver de recórrer a un especialista en defensa com Alberto Fernández per a posar-lo de gos de presa amb ell.
L’escorta de vila-real va respondre a la perfecció i es va frenar el cabal anotador del canadenc, però ara el problema estava més en atac, ja que ningú veia el cércol amb facilitat. L’entrenador castellonenc va haver de demanar temps mort. En aquest tram, els de La Plana van trobar a Chema García un referent ofensiu; i quan va haver de descansar el TAU Castelló va provar amb Edu Durán. Per desgràcia, el combinat amfitrió cometia distraccions defensives que no li permetien retallar un desavantatge que fregava els 10 punts. Berhanemeskel no era el de l’inici, però li va prendre el relleu Zaid Hearst, un jugador de característiques similars, és a dir, un “jugón”.
Amb el pas del temps es van ser arreglant parcialment les coses. Hi havia més encert en els locals i a més els va anar de gran ajuda el fet que els bascos es ficaren prompte en bonus, podent així disposar de valuosos tirs lliures. El Sáenz Horeca Araberri es va passar a la defensa en zona per a protegir-se de les faltes i es va reposar en part. La veritat és que el TAU Castelló no estava del tot malament en atac, però arrere tenia una sagnia massa gran si volia guanyar el partit en haver encaixat 48 punts al descans. Massa.
Els locals es van adonar que no cabia una altra que estrényer les dents i així van fer en la represa. Ara li tocava a Faner, Cabot i Rodríguez ballar amb les més lletges. Amb unes bones defenses, Durán entonat i Nguirane fent mal prop del cércol el marcador estava ara més anivellat (56-58, min 28), però la remuntada no s’acabava de produir. Així estaven les coses, tot estava molt calent al final de la tercera cambra: la pista, la graderia i el marcador (60-61).
El Araberri va tornar a la defensa en zona per a tapar a Nguirane i després de dos triples consecutius dels seus jugadors va prendre una mica d’aire (60-67, min. 32). A açò es va afegir un nou problema en carregar-se de faltes Faner, la qual cosa era un handicap major en estar lesionat Arévalo, amb el que Chema García estava en una posició inusual per a ell com és la de base. A sobre, els de Vitòria van afinar encara més la seua punteria des de la línia de 6,75 i el xoc se’ls va posar molt de cara (68-77, min. 35). Ara el Ciutat estava fred perquè es veia difícil la victòria.
Però el TAU Castelló no havia gastat encara tota la seua munició. Va traure la seua casta i determinació per a anotar quan més tremola el pols i es van tornar a acostar. La cosa no es va poder posar més calenta quan una canastra de Nguirane va posar un emocionant 78-79 en el lluminós a sol 1:44 del final. L’equip castellonenc va fer falta i Cvetinovic va ficar els dos tirs lliures (78-81). Tot seguit el Ciutat va entrar amb un increïble triple d’Edu Durán que va empatar el xoc i amb l’aferrissada defensa que van fer els locals per a recuperar la pilota. Per desgràcia, en l’atac següent els castellonencs no van aprofitar l’ocasió,al contrari que els visitants, que van encistellar a 2 segons del final, la qual cosa va sentenciar el partit a favor seu.
