Amics Castelló 80 – Melilla Baloncesto 73.
El de l’Amics Castelló d’aquesta temporada no té nom. Si ja estava sorprenent a propis i estranys en la seua estrena en LEB Or, la seua victòria sobre el poderós Melilla (segon classificat i clar aspirant per a pujar a ACB) ha sigut, de moment, el culmen d’aquest equip que no para de superar barreres i fer somiar a la seua afició. Amb aquest triomf, la permanència està en la butxaca (qui l’haguera dit a principi de campanya?!) i ja no hi ha límits.
L’inici dels castellonencs va ser molt bo, amb intensitat en defensa i encert en atac a pesar que els visitants van voler sorprendre tirant mà de la defensa en zona, potser cercant que el xoc no entrara en el ritme viu que li agrada als de la Plana. Per sort, no va anar així i la primera cambra va acabar sent molt vistós (20-24 en el lluminós), amb anotació alta en tots dos contendents, fruit sobretot de l’encert en el perímetre, ja que els de Melilla van signar una sèrie de 4 de 5 en triples. Per la seua banda, els de La Plana no es quedaven arrere amb un destacable 64 % d’encert en tirs de 2 i un 50% en triples.
La cosa es va assossegar bastant en el següent període, en el qual ja no es puc veure el cabal anotador de l’anterior. El combinat visitant seguia fidel a la defensa en zona i, quan es disposa d’un pressupost i una plantilla com la seua, tenia diferents opcions per a agarrar-se en atac. Va fer valdre, sobretot, la superioritat física dels seus interiors per a fer mal lloc que el festival de triples es va diluir. Tot açò, amb un baixó en l’encert local (havia d’arribar en algun moment), el Melilla va obrir una xicoteta bretxa (33-41, min. 19), amb el que els castellonencs van ser ara els que van provar amb la defensa en zona. Així, les coses, una canastra de Faner i encertades defenses dels de Toni Tingues es va arribar al descans amb un esperançador 35-41.
En la represa, va sonar la veu d’alarma. Aquesta vegada, els deixebles estaven en defensa individual, alguna cosa que va bloquejar bastant a l’Amics Castelló. I per a rematar, Hernández-Sonseca va fer valdre l’experiència i qualitat que atresorar en les seues 212 centímetres per a anotar o generar punts per als seus companys. En un vist i no vist de poc més de 3 minuts, un parcial de 2-9 va col·locar un preocupant 37-50 en el lluminós. Toni Tingues va demanar temps mort i les seues paraules van semblar despertar a uns jugadors bastant espessos, optant a la defensa en zona 2-3 per a subjectar millor als pivots rivals. Es va veure el brío i coratge d’altres ocasions, defensa hiperagresiva, atacs directes i transicions ràpides, és a dir, l’Amics Castelló en essència pura. Amb açò, la situació es va arreglar en part (48-56, min. 28) i la banqueta visitant va demanar temps mort. Aquesta pausa no va parar el arreó castellonenc, que defensava amb el ganivet entre les dents i eixia com a fletxes en transició. En aqueixos moments es va viure la bogeria en el Ciutat de Castelló, que vibrava com mai veient com el seu equip es menjava literalment al poderós Melilla (pràcticament només recorria a els triples amb bastant desencert) i es va ventilar el desavantatge que patia, arribant al final del tercer període per davant (61-60) i amb l’afició lliurada i en èxtasi.
L’última cambra va continuar jugant-se amb la intensitat roent. Era l’hora dels valents, dels decidits a l’hora d’assumir la responsabilitat anotadora. Tot depenia bàsicament d’accions individuals tant en un com en un altre bàndol i no podia haver-hi més emoció i lliurament. El bon treball castellonenc va donar un xicotet avantatge a 3 minuts del final (73-67) que feia somiar amb el triomf i que el tècnic de Melilla sol·licitara un nou temps mort.
Va ser poc després quan va arribar una inoportuna falta antiesportiva en contra dels de la Plana, però solament la van aprofitar ficant un tir lliure i les coses van pintar millor després d’una canastra de Faner i una espectacular mat de Nwogbo després d’un robatori (un altre de punts) de la defensa castellonenca. El marcador es va posar en 77-68 a 1:34 per al final. Veure per a creure: la victòria estava pràcticament en el sac. El Melilla ho va intentar a la desesperada, però ja no va poder impedir una de les victòries més brillants, boniques, emotives i treballades de tota la temporada. Realment impressionant, com escoltar a l’afició de Ciutat ovacionar lliurada als seus ídols. Ja no queden paraules per a definir la temporada d’aquest Amics Castelló.
