Amics Castelló 80 – Ourense Provincia Termal 86
No estan en el seu millor moment de la temporada els de La Plana, que no recuperen la seua millor versió de la temporada, però van deixar una imatge bastant millor respecte al seu últim partit. Els de Toni Tingues van estar prop d’una sonada victòria, ja que el partit es va haver de decidir en la recta final del xoc després que el combinat gallec gaudira de rendes superiors als 20 punts. Per desgràcia, a la reacció li va faltar una mica de temps més.
Els locals van eixir amb la ferma convicció d’esmenar la mala imatge que van oferir en el seu anterior partit, mostrant-se més actius tant en defensa com en el viscolar del seu joc. En aquests compassos inicials, els de La Plana estrenyien en defensa i cercaven en tot moment la transició ràpida. No obstant açò, el joc exterior visitant estava amb la punteria molt afinada, sobretot el veterà base Pedro Rivero, que en sol 7 minuts portava ja 10 punts. Amb el desencert dels La Plana, l’espurna de la qual s’anava apagant amb el pas del temps, el recital de Rivero, l’encert en els triples d’algun altre jugador visitant i el seu apabullant domini en el rebot, els gallecs van obrir una bretxa en el marcador al final d’aquest primer període (13-25).
Després de la pausa, els mecanismes per a la remuntada no es van activar. L’experiència orensana li servia per a aprofitar els desajustaments defensius del combinat amfitrió, que seguia negat cara al cèrcol. Per desgràcia, el guió s’estava semblant cada vegada al del partit anterior i es va encendre l’alarma roja sense temps per a assimilar-ho (18-38, min. 16). Llavors no cabia una altra opció que demostrar la raça; i encara que va ser breu, l’Amics Castelló va despertar de la seua letargia i la seua actitud defensiva semblava la de les millors nits. Aquesta xicoteta reacció no es va notar molt en el lluminós (es va arribar amb 28-45 al descans), però va servir perquè despertara el públic del Ciutat de Castelló.
En la represa, els de Toni Tingues van eixir a tot o gens. Va estrènyer les clavilles en defensa, fins i tot pressionant en tota la pista, i en atac van ser més directes. Fruit d’açò, es van robar més pilotes i es va obligar a l’Orense a cometre més mancades per a subjectar al seu rival. No obstant açò, aquest esport es basa principalment a ficar la pilota pel cèrcol; i l’Amics Castelló no ho aconseguia, mentre que el seu rival sabia fer el necessari per a no passar grans dificultats. Va ser així fins a la vora d’aquesta tercera cambra, en el qual es va produir el cop més destacable l’Amics Castelló, que va retallar lleument un desavantatge que s’anava perillosament per sobre dels 20 punts.
Ja en l’última cambra, el combinat amfitrió va continuar pressionant en tota la pista a la recerca d’una remuntada que semblava impossible. La veritat és que els visitants van tenir problemes per a atacar-la i van perdre diverses pilotes. Així, es va arribar a un esperançador 57-70 a 7 minuts del final. La cosa es va posar més calenta encara a 2:40 del final quan un triple de Bortolussi va fer baixar la renda dels psicològics 10 punts (65-74). L’Orense estava embossat, l’única bona notícia que tenia era que els de Toni Tingues estaven en bonus de faltes i estaven quasi infalibles en els tirs lliures. D’aquesta manera, un partit que semblava perdut del tot va passar a ser una clara esperança quan un nou triple de Cabot va posar el 70-76 en el lluminós a 1:36. La tensió va pujar amb el 73-76 que va posar el capità Chema García amb un triple, al que va respondre tot seguit l’Orense amb una canastra. En l’atac següent, el capità va tornar a tirar, però va ser objecte d’una falta que no es va xiular i va fallar el llançament. Un tir lliure gallec va fer el 73-79, al que va respondre Bortolussi amb 2 punts més.
El disbarat arbitral llavors va assumir el protagonisme. L’Amics va forçar una pèrdua visitant, però els col·legiats no van veure que la pilota havia eixit davant la indignació del públic i tot el bàndol castellonenc. A partir d’ací, es van succeir les faltes dels de la Plana i el xoc va quedar vist per a sentència.
