Jordi Tàrrega i Sangüesa és portaveu de la comissió sectorial socioeducativa de Compromís per Castelló.
Alguna cosa es mou a Castelló de la Plana. No ho dic només jo, però també ho dic. Per a qualsevol observador objectiu les coses estan canviant, la nostra ciutat està canviant. S’observa dinamisme, “vidilla”. Els factors que han propiciat el canvi són molts i molt diversos, sense dubte, però no podem obviar el pes que tenen els canvis polítics a les institucions, i en aquest cas, més concretament, a l’Ajuntament.
Aquest canvi, aquest moviment, hi ha gent que l’està definint amb una frase: “com si sempre fora Magdalena”, la ciutadania castellonenca, i la gent de fora que coneix la ciutat i les seues festes, copsen immediatament el seu significat. A què Vostès entenen a què em refereixo?
Fer de Castelló de la Plana una Ciutat Educadora, és el nostre principal objectiu. No és una idea nova, fa molts anys que l’Ajuntament ho va aprovar a partir d’una proposta nostra, però es va quedar ací, en una declaració i poc més… Ha estat necessari un gir de 180º en la política local, el Pacte del Grau, que hi arribarem al Govern Municipal, i més encara, que ens férem càrrec de la Regidoria d’Educació, amb Enric Porcar al front, per a que aquella declaració comence a dur-se a la pràctica.
Han passat tres anys, s’han fet moltes coses en un camp on abans no es feia quasi res: PintaEscola, Castelló educa, l’Escola Canta, l’Escola fa Ràdio, etc. etc. Castelló de la Plana ja forma part, ara sí, de veritat, de l’Associació Internacional de Ciutats Educadores i ha començat a fer les primeres passes en el llarg camí de fer de l’educació l’eix de la ciutat, de la convivència entre la seua gent i per a bastir el seu futur col·lectiu.
Abans he dit que és com si sempre fora Magdalena, però també he d’afegir una altra comparació, aquesta potser només l’entendran aquelles persones que tenen una certa edat, com jo mateix, a mi em sembla que estem en una situació sociocultural semblant a la dels anys 80 del segle passat. En aquell temps Castelló de la Plana, estava en ebullició, naixia el Consell de la Joventut de Castelló, com ens autònom, amb moltes iniciatives. Hi havia una vida associativa intensa, molt dinàmica, associacions culturals, d’estudiants, juvenils…
Ara, després de desaparèixer, sembla que el Consell de la Joventut tornarà, també hem de felicitar-nos per aquesta notícia, i també hem de desitjar que no es repeteixi la història, que el nou Consell pugue comptar amb el recolzament de les institucions, i molt especialment de l’Ajuntament, però que cap persona ni cap institució torne a tindre la temptació d’instrumentalitzar-lo, de pensar-se que és una eina política, perquè si passa això, es repetirà la història i tornarà a caure en hores baixes fins desaparèixer… Potser a alguns (que no creuen en la Participació Ciutadana) ja els aniria bé això.
Moments d’il·lusió, de canvi, de pensar una ciutat diferent, millor, de tots i per a tots. Una ciutat que no és ni objecte de negocis especuladors, ni gallina dels ous d’or de ningú. Sí tots ho volem, és possible. Treballem junts, tots eixirem guanyant!
