Avui dia, a l’hora d’apartar a un membre de la comunitat política, per ser sospitós o no grat per als altres, se segueix emprant el terme ostracisme. Però, quin va ser l’origen d’aquesta paraula?
Sens dubte, està relacionat amb el sorgiment de la democràcia atenesa, mare del nostre actual sistema democràtic. La llei de l’ostracisme va ser decretada en l’Atenes del 510 a. C., per Clístenes i es va posar en pràctica l’any 487 a. de C. com a lluita contra la tirania.
Doncs bé, aquesta paraula prové del grec “óstrakon”, que significa literalment “teula” o “tros d’atuell”, sent aquest un material que els grecs trobaven fàcilment escampat pel sòl. Aquest material s’utilitzava per a escriure, mitjançant un punxó, el nom d’un polític que, mitjançant una votació popular, s’acusava de ser un perill per a la polis a causa de les seues males accions i al seu intent si es fes il·lícitament amb el poder, fet que li convertia en un home amb un poder capaç de vèncer la democràcia.
Així doncs , una vegada a l’any , els ciutadans atenesos es reunien en l’àgora i escrivien en aquestes teules el nom d’aqueix polític considerat com a “perill per a la comunitat democràtica”, sent així que per votació eixiria triat i condemnat a l’ostracisme , és a dir , condemnat a 10 anys de desterrament fora de la polis. Després d’aquesta votació el condemnat tenia 10 dies per a preparar la seua partida i acomiadar-se dels seus sers estimats. Tots els seus béns i propietats seguien sent d’ell en l’àmbit teòric , encara que en la pràctica a voltes açò no passava , ja que bé eren saquejats o robats, i el condemnat poc podia fer sobre aquest tema ja que durant aquests 10 anys , ni un sol dia li era permesa l’entrada en la ciutat.
A Egipte eren els escrigues els que utilitzaven aquests fragments d’atuell o teula com a pissarra per a prendre anotacions dels seus superiors.
Mónica Meirosu és graduada en Filosofia per la UV. Actualment cursant un màster en ètica i democràcia( UV) . Amant de la filosofia , la lectura i escriptora en gestació.
