No descobrisc res a ningú si dic que el PSOE està vivint una profunda crisi. I quan es produeix un fenomen d’aquesta envergadura no és per una única causa, ni es tracta d’un problema conjuntural, obeeix a raons molt més complexes, agreujades, això sí, pel “colp de mà” d’alguns barons contra Pedro Sánchez.
Som molts els què lamentem el què està passant al PSOE perquè estem convençuts que es tracta d’un moviment involucionista que intenta no perdre el control de l’organització i que pretén que res no canvie al seu si. Perquè amb Pedro Sánchez s’havia iniciat un procés de renovació que es trobava amb l’obstacle de les inèrcies orgàniques i amb l’oposició dels esmentats ‘barons’ territorials que, com hem vist, han actuat com sempre ho havien fet als seus territoris: com autèntics cacics.
Som molts els que pensem que aquest partit no reprendrà l’impuls necessari si no escomet les reformes que el tornen a vincular amb la militància i, sobretot, a la ciutadania. I això no pot passar si hi continuen al capdavant aquests elements reaccionaris. Cal una forta trontollada per dibuixar una realitat ben diferent i que tinga com a eixos fonamentals la transparència, la participació, la discussió i la llibertat d’expressió i d’acció. És a dir, la democràcia radical…
Sembla impossible, això? És molt i molt difícil. Però el que hi ha ara en joc és el futur d’un partit centenari que ha estat el protagonista de les grans conquestes socials i econòmiques que s’han produït a Espanya en els darrers quaranta anys. Ara hi ha un repte al davant: aconseguir que qui ha propiciat el colp de mà i l’assumpció del poder per part d’una gestora il·legal siga derrotat en els propers congressos i aquest partit puga reinventar-se amb una direcció legítima, renovada i amb el suport majoritari de la militància.
El PSOE està vivint avui una autèntica revolució. Les plataformes democràtiques que han sorgit arreu dels territoris tenen una força impressionant: la força de la convicció democràtica, la força de la raó, la força de la necessitat de donar resposta a una ciutadania perplexa… La força del suport de milers i milers de militants indignades i indignats per una manera de fer ignominiosa. Però de les crisis i de les revolucions sorgeixen els autèntics canvis: els canvis radicals capaços de produir efectes que transcendeixen el present i es projecten cap al futur. I això és el que pot passar els propers mesos.
La gestora pretén que la militància ens oblidem del que ha passat. Pensen que el temps ho cura tot. I no saben que pertanyem a una organització d’esquerres que fonamenta la seua raó de ser en la seua història i en els seus valors. I això se’n diu MEMÒRIA. No oblidem amb facilitat perquè ens estimem el nostre patrimoni: un patrimoni col·lectiu que té un valor incalculable, fonamentat en l’idealisme de tantes companyes i de tants companys que ho donaren tot per guanyar la llibertat. Per això no ens podem oblidar del que han fet aquests individus, del que està fent la gestora i del que pretenen fer. Però cada dia que passa, en comptes de calmar-nos, creix imparable aquest moviment de les plataformes democràtiques perquè no ens cal cap referent per posar-nos en marxa: no ens cal més que recordar el què som i imaginar el què volem ser.
Això es diu idealisme. Sí. No volem posar pedaços a un partit que ha perdut el nord, que ha destituït de mala manera al seu legítim secretari general i que ha enganyat al seu electorat recolzant a un partit de la dreta corrupta. Necessitem reprendre de cap nou la direcció certa, autònoma i de canvi social que representem.
Hem de fer la revolució al PSOE. I podem fer-la.
