Malgrat portar un processat per un suposat cas de malversació i frau a les llistes de número 2 per Castelló, Óscar Clavell i malgrat haver-se conegut durant la campanya pagaments injustificats a empreses de la Gürtel per valor de 25 milions d’euros des de l’Hospital Provincial de Castelló, el PP va tornar a guanyar les eleccions a Castelló el 26 de juny, va superar la barrera simbòlica dels 100.000 vots a la circumscripció i va remuntar des del 31 % dels vots del 20 de desembre fins al 35 % de fa dos setmanes.
La sensació inicial dels aspirants a trencar l’hegemonia del Partit Popular era d’incredulitat i d’expectativa frustrada. Els sondejos situàven a Claudia Varella, número dos de la llista de Compromís, Podemos i Esquerra Unida, prop del Congrés. Però encara va estar lluny.
Molt s’ha parlat ja dels motius pels quals ni Unidos Podemos ni A la Valenciana no van assolir les expectatives generades. El CIS post-electoral s’espera amb ansietat per conèixer amb més detall per què part d’eixos prop de 85.000 vots castellonencs que s’esperaven van decidir quedar-se a casa o a la platja. Però tant o més necessari que analitzar amb detall els motius de la desmobilització d’eixa part de l’electorat, que sembla haver-se passat a l’abstenció i no haver-se decidit per cap altra opció, també és fonamental agafar distància, amb visió d’àguila, comprendre tots els canvis que s’han produït durant este cicle electoral i recordar quines claus han portat a un partit inexistent fa 3 anys a amenaçar (en coal·lició amb altres actors) l’hegemonia construida durant prop d’un quart de segle, a Castelló d’una forma especialment descarnada, i situar-se a les portes del cel en un atac rellamp inèdit a la història del nostre país. Caldrà analitzar amb dades els errors que ens han fet perdre vots en estes últimes eleccions, però també els acerts que ens han portat a ser la segona força a Castelló. Donar un pas enrere, per donar dos endavant.
El mapa que queda dibuixat a les nostres comarques amb el tancament d’este cicle electoral és molt diferent del que teníem abans de començar-lo. Tot i que el PP ha resistit millor del previst els continus casos de corrupció, en 5 anys ha perdut 17 punts i 50.000 vots; ha resistit millor a les comarques d’interior, on històricament els canvis tarden un poc més en materialitzar-se. Però en els principals nuclis urbans de la província la caiguda ha estat prop del 20% en només 5 anys.
El Partit Popular ha perdut els principals ajuntaments de la província i la Generalitat, només resisteix a la Diputació, epicentre dels principals escàndols de corrupció de les nostres comarques. Tot i l’èxit de la campanya de la por contra un govern de Podemos per mobilitzar l’electorat que el 20 de desembre els va castigar, i tot i ser fonamental reflexionar sobre les tècniques del Partit Popular per traslladar certesa front a un nou temps polític, el PP encara està lluny de les cotes d’hegemonia electoral de fa 5 anys.
Però a més, durant este cicle polític també s’han trencat els gots comunicants que redirigien cap a l’altre partit del torn els vots que perdia un dels dos. En estos 4 comicis el PSPV -PSOE també ha perdut 7 punts respecte a 2011.
I, junt al desgast del PP i del PSOE, s’ha consolidat un tercer espai electoral a les nostres comarques, anomenat el 26J A la valenciana. Les referències més aproximades d’este espai en 2011 serien els resultats de Compromís (4%) i Esquerra Unida (5%), que van compartir candidatura amb Podemos fa dos setmanes. D’eixe, fictici, 9% acumulat en 2011 hem passat a un 24% el 26 de juny. Eixa pujada no s’explica només amb un electorat d’esquerres desencantat amb el PSPV-PSOE -la seua pèrdua ha sigut de 7 punts i la nostra pujada de 13, amb una extrapolació linial gens empírica-. La pujada d’eixe espai polític té a vore amb l’avanç d’una nova majoria que, independentment del seu vot passat (o de la seua abstenció) i de les seues referències simbòliques, és una majoria que s’oposa a la corrupció com a forma de govern i que només la gent humil haja pagat els costos de la crisi, mentre les grans elits mantenen els privilegis intactes.
Amb este nou mapa acabat de dibuixar el 26 de juny, cal ja valorar de quina forma eixe espai polític de canvi pot continuar ampliant-se. Hi haurà dos tasques fonamentals: per combatre el discurs de la por del Partit Popular i la recomposició del seu espai electoral és fonamental augmentar la capacitat d’evocar certeses en l’imaginari de la gent, és clau que els nostres espais de gestió pública siguen exemplaritzants i aterren la idea del canvi amb polítiques concretes, amb l’auditoria ciutadana que l’ajuntament de Vinaròs està prop de concloure, amb els pressupostos participatius que s’estan implementant a Vinaròs o a Borriana, amb la feina de Castelló en moviment garantint transport públic per les aturades i, fonamentalment, amb un acord del Botànic lleial amb la gent, que desterre pràctiques poc estètiques.
I la segona tasca a emprendre, generar un moviment popular capaç de trencar les escletxes generacionals, territorials i de gènere que encara pateix l’espai del canvi: l’electorat femení, l’electorat rural i l’electorat més major. Cal redoblar els quadres dirigents, tant dins dels partits com fora d’ells, per generar nous espais de discussió i de socialització política, cal dotar-nos d’un moviment popular que faja d’arrel i de contrapés del treball a les institucions. Però, alhora, un moviment popular amb afà de majoria que busque als que encara falten per seduir, un moviment popular transversal que consolide eixa nova identitat, inclussiva i heterogenia. Necessitem un poble que defense i aprofunditze el canvi. Tenim un mapa nou per davant, adaptem el moviment popular a eixes noves coordenades.
.
Fernado Navarro és membre del Consell Ciutadà Municipal de PODEM Castelló de la Plana
Convèncer als nostres majors de que no és bona idea seguir votant corruptes i de que el món no s’esfondrarà si arriba gent honrada al govern de l’estat, és la gran tasca pendent.
Com diu Fernando, cal generar nous espais de socialització política, quan els mitjans en paper i les televisions són de qui són, i no van a canviar de mans.