fbpx

Diputaci贸 Castell贸 de la Plana Vila-real Almassora Benicarl贸 Borriana Vall d'Uix贸 Vinar貌s Onda Altres municipis

Programa de Filosofia per a Xiquets – L’opini贸 de M贸nica Meirosu

Programa de Filosofia per a Xiquets – L’opini贸 de M贸nica Meirosu

鈥淪i volem adults que pensen per si mateixos, hem d’educar als xiquets perqu猫 pensen per si mateixos.鈥
Matthew Lipman.

El projecte Filosofia 3/18, nascut a Catalunya l’any 1987, pret茅n impartir filosofia a xiquets d’entre 3 i 18 anys amb la finalitat de desenvolupar i refor莽ar les habilitats del pensament, entenent per a a莽貌 que la filosofia ha de ser una disciplina fonamental en l’educaci贸 dels estudiants, de molt jovenet fins a la majoria d’edat. Amb aquest programa se cerca ajudar a comprendre les mat猫ries d’estudi; que el jove estudiant s脿pia desenvolupar una visi贸 cr铆tica davant els continguts que se li ofereixen, que s’adone, abans de res, que la seua 茅s una participaci贸 en una societat democr脿tica.

Aquesta forma de posar en contacte als estudiants amb la filosofia t茅 els seus antecedents en el Programa de Filosofia per a Xiquets que duu a terme Matthew Lipman, fil貌sof nord-americ脿, en els anys 60. A la fi d’aquesta d猫cada Lipman imparteix filosofia en la Columbia University, Nova York, i s’adona, infeli莽ment, que molts dels seus estudiants manquen d’un bon raonament i de la capacitat de formular judicis correctes. Estem parlant d’uns joves amb edats compreses entre els 18 i els 24 anys. A莽貌 li porta a concloure que des de molt xiquets el sistema educatiu no potencia tot el que es deuria les capacitats per a desenvolupar un pensament cr铆tic amb el nostre entorn. Per a莽貌, acaba concebent un programa educatiu orientat al desenvolupament d’habilitats que condueix als xiquets a pensar per si mateixos. Amb a莽貌 es vol dur a terme una formaci贸 del pensament cr铆tic, profund i creatiu.

Susdit programa es caracteritza per fer 煤s d’unes novel路les escrites per a cada franja d’edat; 茅s a dir, des dels 3 fins als 18 anys, doncs els coneixements a aquestes edats s贸n聽diferents. Les novel路les que Lipman escriu tracten de l貌gica i tracten, sobretot, de filosofia.

El descobriment de Harry Stottlemeier, la seua primera novel路la resulta ser tot un 猫xit i per a莽貌 al costat d’Ann Margaret Sharp creen el 鈥渕anual per al mestre鈥 , com a complement a aquesta i a les novel路les per a xiquets que veuran la llum els anys posteriors. A causa de l’enorme 猫xit del programa en la d猫cada dels 70 es crea l’Institut per al Desenvolupament de la Filosofia per a Xiquets (IAPC) com a part del Montclair State University, Nova Jersey.
Despr茅s de 鈥淓l descobriment de Harry鈥︹, Lipman publica Lisa, una novel路la centrada en les q眉estions 猫tiques, a difer猫ncia de la primera que estava m茅s centrada en reflexions de naturalesa l貌gic- filos貌fica.

Aix铆 les coses, el programa de Lipman t茅 per protagonistes les novel路les filos貌fiques per a xiquets, cadascuna d’elles recomanada a una determinada franja d’edat. De la mateixa manera el programa de Lipman segueix una pedagogia peculiar doncs els estudiants han de comen莽ar a llegir un episodi de la novel路la en veu alta i despr茅s d’a莽貌 el professor els demana que formulen en veu alta preguntes del que m茅s els ha cridat l’atenci贸 en el cap铆tol, despr茅s d’a莽貌 el professor procedir脿 a escriure-les en la pissarra amb la finalitat que es debaten entre tota la classe promovent aix铆 el criticisme mutu i una creativitat reflexiva doncs el xiquet pot arribar a preguntar-se si dos dels personatges del cap铆tol s贸n amics , amb la qual cosa es donar脿 pas a diversos comentaris sobre l’amistat per part de tots els estudiants de l’aula i amb a莽貌鈥 ac铆 les seg眉ents q眉estions: Qu猫 茅s l’amistat?, Qu猫 茅s l’amor? O Qu猫 entenem per just铆cia i per injust铆cia?, temes aquests, entre molt铆ssims uns altres, que els diferents fil貌sofs han desenvolupat al llarg de la hist貌ria s贸n ara, de forma divertida, amena per貌 a莽貌 s铆, cr铆tica, tractats pels xiquets.
Un q眉estionament cr铆tic que 茅s necessari a l’hora de pensar les coses si no es vol que els nostres xiquets es limiten a memoritzar el contingut que se’ls proporciona en les diferents assignatures. Aix铆 doncs, arran d’aquest programa en la d猫cada dels 70 un nombre de doctors va ser ensenyat per a entrenar mestres als Estats Units, arribant aix铆 a haver-hi un total de 5000 salons de classe que estaven utilitzant el Programa de Filosofia per a Xiquets.

Perqu猫 abans de res es tracta de l’猫xit d’un projecte basat en el llenguatge i en el qual Lipman ent茅n la filosofia com el mitj脿 per a comprometre la ment del xiquet amb el cr铆tic i amb l’inter茅s pel coneixement d’una forma din脿mica, ja que es tracta de pensar fent preguntes i tractar de contestar entre tots els alumnes de l’aula en discussions obertes. Aquestes discussions desenvolupen l’aprenentatge, l’entusiasme, el sentiment de pensament, la imaginaci贸 i la comprensi贸. Lipman considera important que el xiquet puga distingir des d’edats primerenques entre raonaments v脿lids i inv脿lids (l貌gica), teories s貌lides del coneixement i sup猫rflues (epistemologia) , formes acceptables i inacceptables de juis morals (猫tica)鈥 Hagut d’aquesta forma d’introduir la filosofia en les aules, els xiquets desenvolupen la capacitat de desenvolupar conceptes.

A l’hora de desenvolupar la seua proposta, i en anys posteriors, Lipman es va veure influenciat per les teories d’importants educadors i pensadors com s贸n: John Dewey, Justus Buchler, Lev Vygotsky, Jean Piaget, Ludwig Wittgenstein鈥

Grans pensadors aquests que defensen la import脿ncia d’un punt de vista cr铆tic i una autonomia intel路lectual. Una autonomia que Lipman considera de gran import脿ncia a l’hora de desenvolupar les nostres emocions, el nostre pensament, els nostres valors, la nostra conviv猫ncia en comunitat鈥

Actualment, a Espanya comptem amb el Institut de Recerca per l’Ensenyament de la filosofia (IREF), a Catalunya, i a Madrid amb el grup de treball Filosofia per a Xiquets, creat en 1992, expandint-se posteriorment per la resta d’Espanya. Amb aquestes associacions tant en el nostre pa铆s com f贸ra del mateix es possibilita la creativitat i el q眉estionament doncs ara m茅s que mai les nostres societats pateixen d’una greu crisi de valors i per a莽貌 茅s clau educar als m茅s xicotets en un pensament cr铆tic i aut貌nom. Perqu猫 fer filosofia no significa estudiar sempre a gent com Nietzsche o Plat贸, simplement pot significar pensar de forma aut貌noma i cr铆tica, en un marc de solidaritat i de discussi贸 cooperativa o el mateix vindria a ser: pensar responsablement.

鈥淪i volem adults que pensen per si mateixos, hem d’educar als xiquets perqu猫 pensen per si mateixos.鈥
Matthew Lipman

10403408_942467929182970_4772675805588932632_n

M贸nica Meirosu 茅s聽Graduada en Filosofia per la UV. Actualment cursant un m脿ster en 猫tica i democr脿cia( UV) . Amant de la filosofia , la lectura i escriptora en gestaci贸.

Tagged with

Leave a Reply

Your email address will not be published.