"La JMJ va ser una setmana dura, però crec que ha sigut la millor setmana de la meua vida" - L'opinió de Paula Huguet - Diari Millars, informació local en valencià.

En primer lloc he de dir que no vaig tenir molt de temps d’estar nerviosa abans d’anar a la Jornada Mundial de la Joventut. Tornava esgotada d’un campament amb les meues lloparrones, i va ser fer un dia de rentadora i tornar a deixar la meua casa per a anar direcció a Polònia. Vam arribar a Barcelona per a ajuntar-nos amb tots els altres scouts espanyols i vam fer 36 hores en bus, que van ser acompanyades per pel·lícules, els cants del Cor Nacional i moltes hores de conversa.

Arribarem a Cracòvia el 24 a la nit i ens inscrivim. L’endemà ens van explicar els serveis que havíem de realitzar al llarg de la nostra estada allí. Quasi tots eren per motius de seguretat. El primer servei va ser acompanyar a l’exèrcit polonés en una guàrdia nocturna. Va haver-hi serveis que vam fer perquè els teníem assignats, però uns altres com el que realitzem en el Tauron Arenal no estaven dins del cronograma. Molts vam coincidir que el servei del Tauron va ser el millor, malgrat no haver estat planejat, ja que en principi anàvem a anar a un concert.

Vam arribar i allí hi havia molta gent, massa per a l’aforament que hi havia. La gent estava desorganitzada i tots els scouts que vam anar al costat d’un sacerdot que créiem que organitzava l’esdeveniment vam fer una cadena humana, separem a la gent deixant un passadís per si hi havia alguna emergència i vam fer una mica d’organitzadors de gent, finalment el mantejarem en senyal d’agraïment.
Els scouts començarem a fer un cercle per a cantar i se’ns va unir molta gent. El sacerdot ens va dir que érem com Crist en la creu, va haver-hi coses que no vaig entendre, però diverses llàgrimes d’emoció van banyar les meues galtes. Durant la setmana vam tenir molts més serveis. L’hora d’alçar-nos habitual era les cinc del matí. Alguns serveis em van unir a persones que no coneixia de gens, que em van fer adonar dels llaços de fraternitat que tenim amb joves de totes les parts del món.

Adonar-me que estàvem tots reunits allí per una sola causa, estàvem units que Déu estava en cadascun dels nostres cors, perquè estava entre nosaltres, perquè estàvem impregnats d’Ell. La Vigília amb el Papa també va ser al·lucinant, veure a tantes persones, dormint al ras per estar en la Vigília del Papa, em va fer sentir alguna cosa que em costa explicar amb paraules.

Va ser una setmana dura, però crec que ha sigut la millor setmana de la meua vida. Vaig obrir el meu cor, vaig estimar, em vaig lliurar, vaig servir, vaig plorar, vaig riure, vaig ser jo mateixa tant amb mi mateixa com amb els altres, em vaig acostar a Déu com no ho havia fet, vigile portes d’entrada, vaig socórrer a gent, em van socórrer, vaig indicar com arribar i em van indicar com arribar, vaig aprendre a deixar-me ajudar. Va ser una setmana de servei i de lliurament als altres sense cercar recompensa material alguna.