“La por està canviant de bàndol”, aquest lema va ser creat els dies fecunds del 15-M, quan els somnis van tornar-se possibles.
Molta gent que fins a aquell moment no se sentia atreta pels problemes del país, o els rumiava en la intimitat o en les converses del bar, va dir “prou”. Va dir prou i es posà dempeus i va canviar aquest país per a sempre. En aquells moments aquest lema pareixia més un desig que una realitat, els poderosos seguien sent poderosos, els de sempre manaven com sempre i encara que sorpresos, no dubtaven que finalment, l’aigua tornaria al riu, que la ràbia i la indignació es dissiparien sense condensar-se.
Avui podem dir que aquest lema és ja una veritat incontestada, que la por no és que estiga canviant de bàndol, és que ja ha canviat de bàndol. Ara la tenen els poderosos, aquells que manen però no es presenten a les eleccions. Quan escoltem als seus oracles, a Rajoy o a Rivera clamar contra les hordes roges de bolxevics, populistes, separatistes i extremistes que destruiran el país, no podem evitar un somriure com a poc. Estan nerviosos, molt nerviosos perquè per primera vegada el canvi és possible al nostre país, està aquí a l’abast de la mà i molt prompte els que han venut els nostres drets socials, els que han furtat els nostres diners omplint-se les butxaques estaran fora del govern.
Ahir va ser un dia memorable a Castelló, milers de castellonencs es van reunir al Parc Ribalta per a escoltar als representants de A la Valenciana, la unió entre Esquerra Unida, Compromís i Podem. Es palpava un ambient d’alegria, d’esperança i de germanor de tot un poble unit amb un sol objectiu: Tornar les institucions al poble, construir un país nou de drets socials, de rescat ciutadà i d’aprofundiment de la democràcia. Un país en què puguem viure tots i totes, sense excloure a ningú. Ara sí, ara sí que és possible. El 26 de juny toca la victòria de la gent.
