A l’ajuntament de Castelló hem començat ja el procés d’incorporació de la perspectiva de gènere als pressupostos municipals.
L’objectiu és analitzar si els diners que ens gastem, procedents dels impostos que paguen tots i totes, afecten de manera diferent a uns i altres.
Cal per tant, que partim de les diferències de gènere i les conseqüències que tenen. Homes i dones no partim de la mateixa posició en tots els àmbits. Les xifres son interpretables. Que es resolguen el mateix nombre d’entrades en residència d’homes i dones, pot deixar tranquil a qui compta si no va més enllà. 15 homes que obtenen plaça en residència poden ser el 100% dels qui la demanen. 15 dones que obtenen plaça pot ser un 30 % de les dones que en demanen. Aplicar la paritat en la concessió de places pot ser discriminatori per raó de gènere.
Per incorporar la perspectiva de gènere, tot i que la xifra d’homes i dones és un punt de partida, hem d’establir més àmbits d’anàlisi. Llegia l’altre dia que fa 37 anys que es van incorporar dones a la policia nacional. 37 anys per aplegar a ser menys del 12 %. Amb eixes xifres, hauríem de començar a analitzar, establir conclusions i fixar objectius i indicadors. Si no és que la satisfacció d’haver assolit un 12% de presència de dones en el Cos Nacional de Policia ens parega prou o massa.
Només si pensem en els resultats com a generadors de desigualtats podrem intervindre i corregir.
Establint normatives, donant formació, eliminant barreres, afavorint mesures de conciliació.
Cal que ens parem i comprovem si homes i dones obtenen, de l’aplicació de les polítiques municipals, de les normes, de com es desenvolupen les activitats, de les subvencions, de les despeses, de les ofertes d’oci, un benefici equivalent o no.
Evidentment totes les despeses no tindran impacte de gènere, però la ciutadania te dret a saber si amb els seus diners, per no gestionar-los bé, per no parar-nos a pensar, contribuíem a perpetuar o produir situacions de desigualtat i discriminació.
Com expliquem el que volem també serà important per al resultat final. No és el mateix “Vetllar per la representació igualitària” que “Afavorir que les dones apleguen a llocs de responsabilitat” o “Crear normativa per a que les representacions siguen paritàries”.
Les polítiques d’igualtat han de ser transversals a totes les polítiques de totes les àrees. No es tracta de dotar amb més diners la regidoria d’igualtat, ni crear àrees concretes d’igualtat en totes les regidories. Anem a incorporar en totes les nostres despeses criteris de valoració on entre la perspectiva de gènere. Els usos de la ciutat i el temps lliure no son iguals per a dones i homes. Les dones majoritàriament, segueixen assumint tasques de cura. I que hi haja una part tant considerable de la població assumint-les fa que els qui no les assumim puguem seguir dedicant-nos a altres feines. Modificar la línia de tram per a que aplegue fins a la platja sense transbordar té efectes positius en moltes àvies que porten els nets i netes a la platja. També hi ha avis, és cert, però compteu quants, sumeu i feu la diferència. Les xifres son útils per treure conclusions. Però amb les conclusions hem de prendre decisions. Tècniques, però també polítiques. Un altre exemple. Calia reformar els habitatges municipals. Organitzem un Taller d’Ocupació amb professions masculinitzades. Construcció, fontaneria, electricitat… Com aplicar la perspectiva de gènere per tal que no siga discriminatori? Si fas un altre de neteja, més de “xiques”, el que fas és perpetuar desigualtats. Es va optar per afavorir que hi haguera dones en els tallers puntuant per ser-ho. I visualitzar-ho, i promoure l’emprenedoria posterior a la formació. Una empresa de rehabilitació composada sols per dones segur que té èxit laboral.
L’aplicació de la perspectiva de gènere al procés de redacció dels pressupostos ens farà ser més eficients, perquè assignarem els recursos després de diagnosticar i planificar. Augmentarem en transparència, perquè mostrarem clarament a qui van dirigides les assignacions pressupostàries. I sobre tot, ens ajudarà a avaluar les polítiques públiques en funció de l’impacte en la població beneficiària.
Anirem poc a poc, però amb pas ferm. I no tardarem 37 anys en obtindre un 12%. Ho farem en aquesta legislatura i no hi haurà pas enrere. Comptem amb el suport ferm i decidit de tota la Corporació (com podria ser d’un altra manera?) i de tots els treballadors i treballadores municipals.
.
Ali Brancal és Regidora de Compromís a l’Ajuntament de Castelló
