Antiga tradició que com a tal “Festa de la romeria del Rotllo”, va ser creada a mitjan S. XVIII.
La seua celebració de cicle anual va quedar unida al dilluns de Pasqua, coincident amb la important i antiquíssima festivitat cristiana del “Dilluns de l’Àngel”. Els inicis d’aquesta important festa local alcorina, es fonamenten en les rogacions que des de temps immemorial feien els romanís –cada vegada que ho demandava la necessitat-.
La romeria-peregrinació més antiga que tenim documentada, data d’inicis del XVI. Va ser en 1.510 quan es va realitzar. L’Alcora en ple va pujar al “Racó de les Ermites”, denominació que tenia l’actual paratge de l’ermitori de Sant Vicent. Encara no estava construïda aquesta ermita, i la imatge del sant era transportada a coll des de la parroquial, i allí, s’improvisava un altar per a la celebració eucarística.
Posteriorment i una vegada construïda l’Ermita de Sant Cristòfol, es va canviar la destinació d’aquestes peregrinacions. Ja atenent-nos a la transmissió oral, més o menys serien així: l’Alcora patia una important sequera i es va acordar pregar en petició l’esperada pluja, organitzant una romeria de xiquets homes a l’ermitori de Sant Cristòfol, i com la necessària aigua va arribar, es va acordar celebrar-la tots els anys coincidint amb el primer dia de Pasqua. Hem de deixar constància, que quan els xiquets (només homes), arribaven a l’Ermitori, eren conduïts a l’interior de l’Església per a participar en la Missa, tancant-se les portes fins que finalitzara la mateixa.
La romeria i orígens
Abans de prosseguir, hem de puntualitzar que la majoria d’aquestes tradicions religioses d’àmbit local tenen els seus inicis a partir de la Reconquesta, i encara que subsisteixen manifestacions cristianes d’abans del desastre de Guadalete, aquestes no són sinònimes dels romeries actuals com la de L’Alcora, que a més té la particularitat molt especial, que en ella només participaven infants de fins a set anys.
Qualsevol fet considerat sobrenatural de tipus climatològic, epidèmic-sanitari, plagues, etc., que ocorria en l’època, provocava immediatament la reacció del poble. Les autoritats civils i religioses, juntament amb els homes més respectables del lloc, decidien que fer perquè la providència els protegira d’alguna epidèmia, plaga, o els concedira la tan desitjada i necessària pluja.
L’Alcora tenia un lloc idoni per a imprecar i després agrair, la nova i recent Ermita de Sant Cristòfol, situada en el cim de la muntanya del seu mateix nom. Els nostres avantpassats ens han deixat uns preciosos escrits, que parlen d’aquestes romeries a la citada ermita. “Un acord municipal deia que, sempre que ocorreguera una calamitat: sequera, plaga de llagosta, etc., els xiquets homes fins a l’edat de set anys, havien de pujar en rogació a l’Ermita de Sant Cristòfol, lliurant l’Ajuntament als romanís, unes vegades diners i unes altres una rosca o rotllo”. És a dir, sempre que ocorreguera una calamitat, per tant no estem parlant encara d’una festa. Segons l’explicació anterior, les rogacions a l’ermitori de Sant Cristòfol mancaven de cicle temporal en la seua realització. El que aquestes se celebraren, depenia de les inclemències del temps i de les situacions calamitoses sobrevingudes per a les collites o la salut pública.
1.756 Inici de l’actual romeria del “rotllo”
Ens queden uns escrits, xicotetes anotacions rescatades pels nostres predecessors en la història alcorina, els autors de la qual, molt vinculats al món cultural i a l’activitat de la corporació municipal, van tenir la sort de tenir a la seua disposició l’ampli arxiu municipal desaparegut en la guerra civil del 36. Un d’aquests amants en la recerca històrica, ens deixa la següent cronologia de fets amb referència a la importantíssima aparició de la “Font Nova”, en plena sequera, i que presumiblement va ser determinant per a iniciar aquesta bonica festa anual, així com en l’elecció del Dilluns de Pasqua per a la seua celebració:
El 15 d’agost de 1751, davant l’aparició de la preuada deu de la Font Nova, es va acordar començar els treballs de la citada font i que es fera festa a Sant Cristòfol, per la nova troballa d’aquesta font en tan gran esterilitat, i que aquesta festa es fera tots els anys el dia que la vila triés. En 5 de maig de 1754, es va acordar aprofundir el llit de la
font i fer dues parets de calç i cant als costats perquè l’obra quedara amb major perfecció.
En 31 d’agost de 1754, es va acordar descobrir la font, que es traguera aquesta al cap de la costa, i que per al servei comú, es feren i construïren safaretjos per a llavar les dones i un abeurador per a les cavalleries.
Jose Manuel Puchol Ten és Cronista oficial de L’Alcora
