Toni Roderic és President d’Els Verds.
He de confessar-los que, dilluns passat i segon dia de Pasqua, em van eixir les llàgrimes en llegir l’article que sobre els refugiats d’Idomeni va escriure la nostra vicepresidenta Mónica Oltra. Quina sort que haja pogut anar allà a veure tot el que pateixen els migrants a Grècia: no en teníem cap informació ni coneixíem els seus suplicis, dolors i turments i gràcies al seu relat tan esfereïdor encara estic aborronat.
Sort també que en l’article, Oltra, ens denuncia els maleïts responsables d’aquesta desgràcia: els homes poderosos que prenen les decisions en la Unió Europea. No esperàvem una anàlisi més encertada des de una perspectiva d’esquerra. I, entre sanglots de pena, convergim amb la nostra dirigent en la ràbia contra els que se n’han oblidat de l’Evangeli.
Coincidim, també, amb ella en la culpabilització del govern espanyol que no ens deixa fer res. Ja veuen vostès. Malgrat la nostra bona disposició -davant de l’holocaust dels nostres germans kurds bàsicament- no podem fer res. Quina llàstima que haguem d’obeir el govern espanyol!
I encara que la nostra vicepresidenta no haja dit mai res dels morts del Tarajal a Ceuta ni de les devolucions en calent de Melilla i encara que no haja visitat aquestes ciutats, sabem de la seua profunda preocupació pels migrants subsaharians o magrebins i que, segurament, té algunes profundes idees per a buscar solucions a les mateixes.
Potser si tinguérem una miqueta d’espenta podríem fer alguna cosa encara que no volgués Soraya Sáenz de Santamaría, Margallo,Fernández Díaz o Rajoy. Hui, el que més necessiten els refugiats són metges, medicines i psicòlegs. I no crec que calga demanar permís per ajudar en aquesta línia. Ni tampoc en fer altres tipus de mesures en el seu ajut.
I si el govern valencià -enlloc de fer referència a l’Evangeli- fes algun tipus d’acció legal o alegal contra els veritables responsables, contra els països responsables, contra els fabricants d’armes, contra els traficants d’armes, potser ens creuríem els relats lacrimògens. I, si ens comprometérem contra la Unió Europea clarament, encara més.
