L’accés al refugi s’integra en la via pública com un banc que s’obri per a accedir directament a les instal·lacions.
Esta setmana han conclòs les obres del projecte de condicionament del refugi antiaeri del camí d’Onda de Borriana. El regidor de Patrimoni, Vicent Granel, s’ha mostrat molt satisfet pels treballs finals d’este projecte que forma part de l’Estratègia Edusi, i estan cofinançades al 50 per cent pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (Feder) en el marc del Programa Operatiu de Creixement Sostenible 2014-2020.
Els treballs s’han executat seguint el projecte redactat pel director de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la Universitat Politècnica de València, lvan Cabrera i Fausto, i sota la direcció coordinada de l’esmentat arquitecte i de l’arquitecta tècnica María Tarancón Franch.
El projecte de condicionament ara executat contempla diverses actuacions. En primer lloc, s’han reconstruït les voltes de creueria que van quedar inconcluses en els anys trenta i s’ha reconstruït el doble nínxol destruït en 1980, així mateix, s’ha dotat el refugi d’un paviment ceràmic d’argila roja col·locat sobre la terra preexistent.
S’han instal·lat també un sistema de ventilació i un cridaner sistema d’enllumenat interior que permet projectar fins a quatre ambientacions diferents. Encara que, sens dubte, per a Granel “la part més sorprenent del projecte és el nou accés”: l’escala situada al costat de la porta del temple de Sant Josep al carrer Sant Joan de la Creu, que permetrà als vianants baixar còmodament a un primer nivell on comencen les rampes històriques.
“Esta escala està protegida per una estructura de ferro i fusta que quan està oberta serveix de barana i quan està tancada serveix com a banc perquè el veïnat puga asseure’s a prendre el sol o la fresca”, ha destacat.
En les últimes setmanes, Granel i Cabrera han estat en contacte permanent per a finalitzar una de les inversions municipals que, segons el parer del responsable municipal, “ajudarà a engrandir el patrimoni local i, també, a la divulgació cultural i turística que implica el refugi per a la ciutat. Veïnat i visitants podran comprovar el que va suposar tindre un refugi i com es va construir”.
Cal recordar que, al març de 2015, l’Ajuntament de Borriana ja va encarregar a Ivan Cabrera un informe sobre la seguretat de l’estructura de rajola del refugi que havia estat tancat des de finals dels anys quaranta i només s’havia obert puntualment durant els anys vuitanta arran de les obres que es van dur a terme en la veïna plaça del camí d’Onda i, posteriorment, en alguna altra ocasió.
Este informe preliminar va ser favorable i va propiciar l’encàrrec a l’arquitecte borrianenc d’un estudi d’estabilitat estructural molt més detallat, i d’un projecte de condicionament d’esta infraestructura històrica que permetera fer-la visitable i obrir-la a la ciutadania.
Van començar llavors una sèrie de campanyes d’extracció de les terres esfondrades en les zones on les voltes no s’havien completat i del fang arrossegat a través de l’antic accés durant els anys en què el refugi va romandre obert després de la Guerra Civil. A continuació, es va escanejar amb làser tot l’interior i els carrers immediats i es van fer assajos de resistència de les rajoles.
L’estudi d’estabilitat estructural va concloure que l’estructura del refugi era prou segura i no necessitava cap mena de reforç, malgrat situar-se a dotze metres de profunditat. En les últimes setmanes, s’han fet els treballs d’il·luminació perquè es puga obrir “quan la situació actual ho permeta”, ha conclòs Granel.
