fbpx

Diputaci贸 Castell贸 de la Plana Vila-real Almassora Benicarl贸 Borriana Vall d'Uix贸 Vinar貌s Onda Altres municipis

Borriana sol路licitar脿 la declaraci贸 de B茅 d’Inter猫s Cultural per al jaciment de Torre d’Onda

Borriana sol路licitar脿 la declaraci贸 de B茅 d’Inter猫s Cultural per al jaciment de Torre d’Onda

El jaciment iber i rom脿 茅s un dels m茅s importants a la prov铆ncia de Castell贸.

L’Ajuntament de Borriana treballa en la sol路licitud de declaraci贸 de B茅 d’Inter猫s Cultural del jaciment de Torre d’Onda, un dels m茅s importants de la prov铆ncia de Castell贸, que destaca per la gran riquesa dels materials cer脿mics descoberts, molts dels quals s贸n peces pr脿cticament completes, aix铆 com per la seua ubicaci贸 en la costa.

Es tracta d’un jaciment iber i rom脿 que s’estendria des de la s茅quia del Rajol铆 fins al cam铆 de la Serratella i des del carrer Girona fins a sobrepassar el carrer Berl煤s.

El regidor de Patrimoni, Vicent Granel, ha explicat la necessitat de protegir un jaciment amb la import脿ncia del de Torre d鈥橭nda per a 鈥減oder treballar-hi amb total tranquil路litat i, sobretot, amb perspectiva de futur per a realitzar una excavaci贸 important鈥.

A causa de la gran import脿ncia d’aquest jaciment, l’Ajuntament, a trav茅s del Museu Arqueol貌gic Municipal, prepara la documentaci贸 per a sol路licitar a la Generalitat Valenciana que el jaciment de Torre d鈥橭nda i el seu entorn immediat siga considerat B茅 d’Inter猫s Cultural (BIC), figura legal que atorga la m脿xima protecci贸 des del punt de vista urban铆stic i patrimonial.

En l’actualitat, tota la zona compta amb protecci贸 arqueol貌gica, per貌 aquesta nova figura legal de BIC permetr脿 donar la m脿xima protecci贸 al jaciment, que avui es troba afectat per m煤ltiples edificacions recents.

Aix铆, dins dels futurs plans d’actuaci贸 es podria comptar amb la possibilitat de dedicar a zones verdes arqueol貌giques les escasses parcel路les dedicades actualment al cultiu, i impedir noves edificacions en aquests espais.

El poblat de Torre d鈥橭nda
El poblat mar铆tim de Torre d鈥橭nda es coneix des de fa quasi 500 anys gr脿cies als escrits dels diversos cronistes, ja que el cita en 1564 Mart铆 de Viciana i en 1611 Gaspar Escolano. Ja a principis del segle passat, diversos historiadors com Carlos Sarthou, Manuel Peris Fuentes, Tom谩s Utrilla o Norberto Mesado donen not铆cia d’importants troballes en el jaciment.

La zona en qu猫 es troba enclavat 茅s una franja de marjaleria que s’est茅n paral路lela al cord贸 litoral de graves i arena, anomenat el Serradal. Enmig de les marjals formades pels afloraments de les aig眉es subterr脿nies que el Serradal impedia desguassar a la mar, hi ha encara una zona en qu猫 la crosta calc脿ria o piny贸 es troba m茅s superficial, que crea una esp猫cie de plataforma elevada.

Aquest va ser el lloc on es va assentar un antic poblat iber. Els arrasaments del s貌l i els anivellaments per a la plantaci贸 dels tarongers van escampar les restes arqueol貌giques, moltes de les quals van ser llan莽ades a la mar o aprofitades per a la construcci贸 dels marges i de les alqueries.

Des del Museu Arqueol貌gic de Borriana, Norberto Mesado va realitzar diverses excavacions entre l’any 1968 i 1993. Amb aquestes dades l’historiador Ferran Arasa va formular una de les hip貌tesis d’interpretaci贸 del jaciment amb dues fases o moments d’ocupaci贸: una d’猫poca romana republicana i una altra romana altoimperial.

A la primera correspondria un poblat mar铆tim de certa extensi贸 organitzat en dos o tres carrers paral路leles i amb habitacions de dimensions redu茂des com a embarcador per a la navegaci贸 de cabotatge, i tamb茅 d’un lloc per a la reparaci贸 de vaixells. Va poder tractar-se, doncs, d’un poblat mariner, punt d’atracci贸 per a la navegaci贸 de cabotatge i reparaci贸 de vaixells, i centre comercial per a la importaci贸 de productes it脿lics, com ara el vi, i la seua distribuci贸 entre els poblats ib猫rics i les incipients viles que anirien estenent-se per la Plana.

D’aquesta forma degu茅 formar-se per les necessitats de l’intens tr脿nsit comercial que caracteritza l’etapa republicana, potser en la segona meitat del segle II, i va aconseguir el seu auge ja en els inicis del segle I aC. Posteriorment, i a la vista de la documentaci贸 arqueol貌gica, es creu probable l’exist猫ncia d’una vila romana de certa import脿ncia en aquest lloc.
D’altra banda, la campanya realitzada a finals de 2007 pel Museu Arqueol貌gic Municipal va aportar interessants resultats que d’alguna forma renoven i amplien els coneixements sobre la zona. Aix铆, van apar猫ixer indicis d’una ocupaci贸 m茅s antiga, potser de l’Edat de Ferro, amb cer脿mica a m脿 o a torn lent en quantitat molt escassa, cimentacions de dos filades paral路leles de bolos i cudols possiblement orientades cap a sendes o camins, recobertes per una fina capa de graveta.

En tots els casos aquest nivell es troba totalment arrasat i afectat per reguers i fosses emplenades principalment de material ib猫ric que b脿sicament es compon d’脿mfores i xicotets atuells.

Leave a Reply

Your email address will not be published.