fbpx

Diputaci贸 Castell贸 de la Plana Vila-real Almassora Benicarl贸 Borriana Vall d'Uix贸 Vinar貌s Onda Altres municipis

Les llacunes artificials del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars reben la visita il路lustre de tres rossetes

Les llacunes artificials del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars reben la visita il路lustre de tres rossetes

Aquesta esp猫cie d’an脿tid qualificat l’any 2017 en situaci贸 cr铆tica d’extinci贸 als principals cat脿legs de fauna europeus mai no ha sigut citat al paratge fluvial.

Les llacunes artificials del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars gestionat pels ajuntaments d’Almassora, Borriana, Vila-real, la Diputaci贸 de Castell贸 i la Generalitat Valenciana han rebut la visita inesperada i sorprenent de tres exemplars de聽rosseta聽(Marmaronetta angustirostris), actualment l’脿nec m茅s amena莽at d’Europa. Les聽rossetes聽han estat descansant i alimentant-se al complex de llacunes artificials del Paisatge Protegit, concretament a la llacuna central. La primera observaci贸 la va realitzar un ornit貌leg holand茅s que聽recorria聽el paratge fluvial amb bicicleta i va veure les aus tranquil路lament聽nadant聽en aquesta llacuna des de l’observatori de fusta. Poc despr茅s aquest aficionat va compartir l’observaci贸 amb altre ornit貌leg habitual de la zona, Antonio聽Engra, i que r脿pidament va aconseguir fotografiar les tres聽rossetes. Aquesta cita extraordin脿ria va ser corroborada poc despr茅s pel guarda rural del Consorci riu Millars, Gonzalo Juan. Es tracta d’una visita il路lustre perqu猫 茅s la primera cita coneguda de l’esp猫cie al Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars.聽Ni l’Anuari聽Ornitol貌gic de la Comunitat Valenciana ni el Banc de Dades de Biodiversitat de la Conselleria de Transici贸 Ecol貌gica arrepleguen cap cita de l’esp猫cie al paratge fluvial. La ubicaci贸 m茅s pr貌xima on s’ha pogut constatar la seua pres猫ncia 茅s a la Marjal d’Almenara. Les tres aus聽podrien聽vindre de la marjal dels Moros, ubicada entre les poblacions de Pu莽ol i Sagunt, ja que en els darrers dies hi havia un grup descansant en l’aiguamoll. En aquesta 猫poca de l’any les聽rossetes聽es troben en per铆ode de dispersi贸, s贸n aus n貌mades i 茅s f脿cil que les tres聽rossetes聽hagen eixit del grup de la Marjal dels Moros.

La idiosincr脿sia de la rosseta
Es tracta d’un 脿nec de grand脿ria menuda que llueix un plomatge marr贸 poc cridaner. L’脿nec en q眉esti贸 passaria bastant desapercebut als aiguamolls mediterranis europeus si no聽fora聽perqu猫 es troba en greu perill d’extinci贸. 脡s una trista qualificaci贸 de conservaci贸 que deixa a la聽rosseta聽a un pas de聽desapar茅ixer聽del continent europeu. Les seues causes conegudes s贸n diverses: mesos persistents de sequera durant la reproducci贸, la gesti贸 calamitosa de l’aigua en els aiguamolls on viu, l’aparici贸 de botulisme associada a la mala qualitat de l’aigua i la ca莽a indiscriminada. Les聽rossetes niuen聽de forma molt localitzada als aiguamolls salobres del sud d’Alacant com s贸n el parc natural del Fondo d’Elx Crevillent, el parc natural de les Salines de Santa Pola, el Fondo d’Amor贸s o el Clot de Galvany. Als anys noranta del segle passat van arribar a haver-hi entre 200 i 300 parelles de聽rossetes聽a Espanya. Actualment, hi ha poc m茅s de 30 parelles a la Comunitat Valenciana (Fondo d’Elx Crevillent) i Andalusia (Do帽ana), el total de la poblaci贸 europea.

Fotografies d’Antonio Engra

Leave a Reply

Your email address will not be published.