Carla Bernat, madrina de Tir de Colom, viu amb 20 anys un somni promés des de 2011, viu el seu paper a la gaiata amb els seus estudis de publicitat i relacions públiques.
-Tinc entés que ets una dona que porta molts anys en la teua gaiata…
Sempre he estat en la Gaiata 17, Tir de Colom. La primera vegada que em vaig vestir va ser per a la Magdalena de l’any 2001, encara que anteriorment ja pertanyia a aquesta comissió.
– Com s’ha transformat el teu somni de ser madrina en realitat?
Des que pertanyia a la comissió infantil, el meu gran somni era ser madrina del meu benvolgut sector, per açò la idea de ser madrina sempre ha estat present en la meua vida, encara que em vaig assabentar que seria madrina per a la Magdalena del 2016 l’any 2011. Des de llavors explicava els dies que faltaven perquè aqueix gran any arribara.
Com va nàixer la teua passió per les festes de Castelló? A més tu tens un gran curriculum…
La passió per aquestes festes sempre han estat presents en la meua família, ja que la meua mare ja va ser dama de la ciutat infantil i madrina major, a més de pertànyer durant molts anys al món de la festa al costat del meu pare. Però jo crec que el punt de referència que he tingut sempre ha sigut la meua germana. Ella viu per a aquestes festes des que era xicoteta sent així madrina Infantil, Dama de la Ciutat Infantil i fins i tot Reina Infantil l’any 2000. Però no va acabar ací ja que va continuar com a Dama d’Honor durant molts anys, madrina d’Honor, madrina del nostre sector i també Dama de la Ciutat. Tot açò ha provocat que l’amor que posseïsc per les festes de la Magdalena siguen cada dia que passa més i més forts.
El meu curriculum com a dona castellonera va començar l’any 2001 quan vaig eixir de Dama d’honor Infantil fins a l’any 2002. Després vaig ser nomenada madrina d’Honor Infantil l’any 2003. A l’any següent, en el 2004, vaig ser madrina Infantil de Tir de Colom. En el 2005 va ser nomenada Dama de la Ciutat Infantil. Després d’açò, vaig estar com a col·laboradora de la meua gaiata des de l’any 2006 fins a l’any 2009. En el 2010 vaig començar com a Dama d’Honor fins a l’any 2014. L’any passat, el 2015, vaig ser madrina d’Honor i enguany per fi tinc l’honor de ser madrina de la meua volguda Gaiata 17.
Com va ser de emotiva per a tu la teua presentació?
Aqueix dia va ser un cúmul d’emocions des de primera hora del matí, bàsicament no podia llevar-me el somriure de la cara en cap moment. Durant tot el dia vaig estar superemocionada perquè havia arribat el dia que seria nomenada madrina de la meua gaiata i no podia esperar ni un segon més perquè arribara aqueix moment tan anhelat.
Que és el que més i menys t’agrada del món de la festa?
Crec que com a tot el món, la cosa que més m’agrada és la nostra setmana gran ja que, durant aqueixos nou dies, es veu el treball realitzat en un any i és el moment on pots viure el teu somni de la millor forma possible. Per aquesta raó no hi ha gens que no m’agrada d’aquest món, tot té el seu encant i cada acte, cada moment que vius dins d’aquest món és màgic.
Consideres que ser madrina és una responsabilitat difiçil? De vegades se’t fa costa amunt?
No crec que siga difícil si realment t’agrada i ho vius de la millor forma possible. A més, quan aquestes tan a gust en aquest món i vius les festes tan des de dins, tots els moments de cansament desapareixen. Gens costa quan t’agrada el que feixos.
La teua família coneix ben bé el món de la festa. T’ha ajudat el recolçament de la teua família? I del president de la gaiata?
La meua família ha estat ací des del primer any que vaig començar a vestir-me i enguany no anava a ser menys. Per a ells que viuen les festes tan des de dins com la meua germana i jo, veure que les seues dues filles han representat com a Padrines al nostre sector és un vertader orgull.
I d’altra banda, el meu President és una de les millors coses de ser madrina enguany i per açò he d’estar-li molt agraïda per decidir acompanyar-me una vegada més, però aquesta vegada com a madrina Major, perquè ja ho va fer condisc vaig eixir de madrina Infantil en el 2004. L’ha fet possible que el meu somni es faça realitat i que no s’haja quedat en simplement un somni durant dos anys diferents.
Com vius la teua relació amb les teues dames? I amb la resta de madrines?
Més que dames les puc considerar amigues, ja que es que aquestes festes estaran al meu costat en tot moment. No puc tenir més sort de tenir-les.
Pel que fa a les padrines estic supercontenta ja que ens portem totes genial. Estem molt unides i açò és d’agrair. Es que enguany serà un dels millors i en part gràcies a elles.
Que penses del que passarà després del Magdalena Vítol? Faràs un pas endavant?
