Andrea Amiguet és una estudiant de segon de batxillerat humanístic, combina els seus estudis amb la pólvora i la festa fallera. Amb 17 anys és la máxima representant de la Falla Chicharro.
Des de quan portes a la falla? Has estat en altres?
Duc en la falla Chicharro de 2005 fins ara.
Com vas decidir ser fallera major de la teua falla?
No ho vaig decidir jo directament, jo tenia pensat ser fallera aquest any, però per a la meua sorpresa els meus pares em van proposar ser fallera major, vaig acceptar sense pensar-ho.
A qui li agraeixes el teu regnat?
Sobretot a la meua família, han estat tots col·laborant des del principi per a què aquest any siga tan meravellós com ho està sent fins ara. I també molt a tota la gent de la falla que sempre es preocupen que tot estiga perfecte.
Castell o mascletà?
M’agraden molt els castells, però crec que com les mascletades no hi ha res.
D’on ve la teua passió per les festes de Borriana?
Ma mare i ma tia van ser Falleres Majors de la Mercè els anys 1985 y 1983, respectivament, i elles em van ensenyar a voler aquesta festa. Des de menuda em vestia de valenciana, sempre em va agradar el món de la festa fallera. Un dia a l’escola em van preguntar que si volia ser fallera i des d’eixe moment he format part de la falla Chicharro, d’això ja fa 11 anys.
Una flor?
La gardènia
Com vas viure el dia de la teua presentació?
Estava molt nerviosa al principi, feia setmanes estava intentant esbrinar que passaria eixe dia, però no va haver manera possible de saber-ho. La veritat és que em va encantar i va ser un acte molt emotiu i molt especial per a totes les falleres i per a mi, estàvem esperant eixe dia en ànsia durant molt de temps.
Que és el que més i menys t’agrada del món de la festa?
El que més m’agrada és anar amb la xaranga a recórrer el poble per arreplegar a les falleres, i també m’agrada molt anar els dissabtes al faller. El que menys m’agrada, crec que és haver de matinar els dies de falles, però realment val la pena.
T’agrada l’indumentaria? Quina peça t’agrada més?
M’agraden molt els diferents teixits que hi ha. Tota una varietat de colors i dibuixos a elegir.
Consideres que ser fallera major és una responsabilitat difiçil? De vegades se’t fa costa amunt?
Sí que és un poc difícil perquè moltes vegades has de renunciar anar a certs llocs i fer algunes coses, i alguna vegada s’ha fet un poc estressant però finalment he sabut compaginar les coses, i crec que és un esforç que val la pena.
Com et recolzen la teua família i el president en la teua tasca?
Sempre estan ajudant a tot el que poden i es preocupen que ho passe bé, jo i les falleres, tant majors com infantils, i si necessitem alguna cosa, procuren que ho tinguem de seguida.
Com vius la teua relació amb les teues falleres? I amb la resta de falleres majors?
Les meues falleres i jo ens coneixem, pràcticament totes, des de sempre. Hem sigut falleres infantils juntes i per a mi són com a família. Sempre estem totes juntes, i quan podem busquem una excusa perfecta per a poder anar de festa. Estic vivint un any meravellós al seu costat i crec que no hauria sigut el mateix sense alguna d’elles.
Les altres falleres majors són molt simpàtiques i crec que hem fet bona lliga, després de tot ens hem vist durant tots els fins de setmanes i la veritat es que ho passem molt bé totes juntes, són unes xiques a les quals val la pena conéixer.
Que aportaries a la festa com a contribució personal?
Crec que intentaria contagiar, a la gent que no ha viscut mai aquesta festa, l’esperit faller. Les falles són cultura i tradició i crec que tot el món hauria de viure-les encara que fora una vegada en la vida.
