Ausiàs March (Gandia-València, 1400-1459), és una figura important de les lletres valencianes.
Nascut dins d’una família de cavallers i poetes, és ell mateix cavaller i poeta, participa en l’aventura italiana del rei Alfons el Magnànim, segurament freqüentava els cercles d’erudits i literaris de la ciutat de València.
L’Escola de la Catedral de València és, en aquell moment, una de les més famoses de la península ibèrica i ajuda a difondre el coneixement de l’humanisme antic; el problema de la mort i la immortalitat de l’ànima, sovint vinculats a la qüestió de l’estatus científic de la teologia, és una preocupació central de l’elit cultivada. La poesia d’Ausiàs March, i en particular Cants de Mort, dissenyats com una sèrie, es nodreix dels debats intel·lectuals més avançats del seu temps i s’inscriu dins d’aquest gran cos de la filosofia laica que té en Ramon Llull i Dante Alighieri els seus representants més importants en l’Edat Mitjana.
En esta obra expressa, de manera original i ferma, totes les contradiccions no resoltes i els sofriments del jo poètic, la immanència i l’abast de tota transcendència.
