Iris Macías: “Gaudisc vivint la festa tot l’any”

Des de quan portes a la gaiata?

Vaig començar al Cor de la Ciutat com a col·laboradora en el 2013. Després de convèncer a la meua tia perquè em fes el vestit de castellonera vaig sortir com a dama i tenia clar que jo volia representar el meu sector, igual que ho estaven fent les madrines de la gaiata any rere any, així que després de molt insistir van acceptar i la magdalena de 2015 vaig ser madrina d’honor

Com vas decidir ser madrina de la teua gaiata?

En entrar a la Gaiata em vaig adonar del molt que m’agradava aquest món, estar tot l’any vivint la festa, veure com es prepara tot i va agafant forma poc a poc … Les madrines s’ho passaven d’allò més bé i cada acte que passava tenia més clar que jo algun dia també anava a portar, tan orgullosa, aquesta banda blanca que et caracteritza com a madrina i que et converteix en la màxima representant del teu sector. Així que decidida vaig començar a insistir a casa, no hi havia dia que no sorgís el tema, i finalment van cedir davant la pressió (encara que és que a ells els feia més il·lusió que al meu, si és possible).

D’on ve la teua passió per les festes de Castelló?

Des de ben menuda he viscut les nostres festes de diferents formes. Sent del raval, sempre he participat en les festes de carrer, m’he criat vivint les festes dels carrers Mare de Déu de Lledó i Lope de Vega, i des que tinc ús de raó recorde que em deien que m’agradaven les festes més que a ningú , em deien sempre això que ‘te apuntas hasta a un bombardeo’. La meva família, veient que gaudia vestint-me, em portava tots els anys al pregó infantil per sortir al carro de Menguillo … Quins records! No hi havia cosa que em fes més feliç de sortir allà dalt, tirant caramels vestida de llauradora. Però no va ser fins fa quatre anys que em vaig atrevir a entrar al món de la festa i, sincerament, tant de bo hagués pogut gaudir des de més petita tot aquest meravellós món!

Com vas viure el dia de la teua presentació?

Mare meva! No parava de dir a tothom que no estava nerviosa, que això dels nervis no van amb mi, però la realitat és que estava tan il·lusionada que no sé si el que sentia eren nervis o emoció. A més, va ser un dia molt marcat per a tota la meva família i això va fer que tingués tantes coses en què pensar que no m’ aclaria ni jo.

No sabia res de la presentació, era tot pur secretisme (excepte el comiat de Teresa, que qui el portava en secret era jo perquè ella no ho sabés). Però quan vaig arribar al Palau, acompanyada de tota la Gaiata i van començar a llegir el conte de la Bella i la Bèstia … Sabia que no podien haver-ho encertat més. Com ja he dit mil vegades, agraïsc a tot l’equip de presentació, perquè per a mi es van superar i van fer que m’oblidés de tot el que rondava els meus pensaments i em centrés només en viure el moment i gaudir amb tots ells, que per a mi va ser el més bonic.

Que és el que més i menys t’agrada del món de la festa?

La veritat és que hi ha moltíssimes coses que m’agraden d’aquest món, i molt poques que em desagraden.

Com ja he esmentat, gaudisc vivint la festa tot l’any. Cada acte, cada dissabte al Palau … Sembla que tots els dies facen olor a pólvora, i això és una cosa que m’apassiona.

És veritat que no només és festa en aquest món i que per preparar la setmana de Magdalena, cada acte i totes les presentacions cal molta feina, però això és bonic també, l’esforç que cada Gaiata posa fent el seu monument, els preparatius, l’ emoció dels que esperen a veure el resultat de la presentació … Crec que més gent hauria de apropar-se a aquest món gaiater perquè t’ho passes molt bé i vius de manera totalment diferent tot el cicle fester.

Consideres que ser madrina és una responsabilitat difiçil? De vegades se’t fa costa amunt?

Ser madrina és més una diversió que una responsabilitat. Està clar que tens obligacions i que has de complir com a representant de la Gaiata, però gaudint de cada acte mai sembla una responsabilitat, sinó més aviat una excusa més per viure la festa intensament.

Aquest any, estudiant a València, he hagut de renunciar a diferents actes a causa de classes a la vesprada, exàmens … Però repetiria una i mil vegades aquest any perquè es gaudeix moltíssim i aprofitaria per poder anar als actes que no he pogut anar.

Com et recolzen la teua família i el president en la teua tasca?

La meva família està amb mi en tot el que pot (fins i tot en més). Aquest any hem tingut un poc de mala sort en general, perquè per problemes de salut; tant Manolo, el president, com la meva pròpia família s’han vist una mica limitats a l’hora de poder fer tot el que volgueren. Però mai estic sola i sempre tinc el suport de tots i cada un d’ells, i encara que un dia siga pitjor que un altre fan tot i més perquè per a mi siga tot magnífic i gaudisca al màxim.

Com vius la teua relació amb les teues dames? I amb la resta de madrines?

Com fa uns anys que sóc a la Gaiata conec les dames i em porte genial amb elles. La setmana de magdalena és increïble envoltada de tots els joves de la Gaiata, tant les dames com els acompanyants són increïbles i fan que la Magdalena siga millor a la carpa.

Les madrines 2016 són espectaculars, puc presumir que m’han tocat unes companyes d’aventures increïbles i que no canviaria per res. Hem fet un gran grup i cada acte és fantàstic gràcies a la companyia que elles aporten.

També tinc molta sort tenint una madrina infantil tan especial com Balma, perquè gràcies a la gran relació que hem construït, puc gaudir de cada minut amb ella i viure les festes imaginant i somiant com una xiqueta una altra vegada.

Que penses del que passarà després del Magdalena Vítol? Faràs un pas endavant?

Buff … Magdalena Vítol … Queda tan poc i tinc tan poques ganes que arribe que no vull ni pensar-ho. La veritat és que no m’he plantejat encara la idea que després del Vítol no hauré de gaudir tots els dissabtes al Palau, que quedaran ja pocs actes en què gaudir al costat de Balma, que això s’acaba … El temps passa massa de pressa i quan gaudeixes moltíssim més, i ara per ara el que tinc clar és que per res del món vull anar-me’n del meravellós món de les festes.