Moltes vegades diguem que “al mort, tot són glòries” i és una gran virtut saber reconèixer els grans homes abans d’abandonar aquest món.
Joaquín Michavila i Asensi va nàixer el 21 de gener de 1926, en la travessia del Calvari, on ara la família Albero-Bachero ha construït una casa nova, contigua amb la llavors lleteria de “Chimo Roques”. Fill d’un dels que abans s’anomenava “mestre nacional” destinat a la capital de l’Alcalatén abans de començar la República, un mestre amb fama de bon educador, va educar un dels grans pintors de la nostra terra.
L’Ajuntament de la vila el va distingir ja en 1998 per unanimitat i a proposta d’UPV a l’il·lustre pintor Joaquim Michavila amb el títol d'”Alcorí Distingit”. Va rebre personalment el títol, demà farà 18 anys, al saló gòtic de la Casa de la Música, mostra que la localitat va saber reconéixer el que tenia en vida, i com a localitat amant de l’art del taulell i la ceràmica, també sap reconéixer a un artista entre els seus carrers.
Va formar part des de la seua fundació dels grups d’avantguarda Els Set, Parpalló i Arts de l’Art, era considerat com un dels mestres de l’abstracció pictòrica valenciana i va realitzar nombroses exposicions en tota Espanya, així com a Roma, Florència, Basilea, Denver, Sao Paulo, Nova York i Viena. Entre els seus premis destaca la Distinció de la Generalitat Valenciana al Mèrit Cultural concedida en 2001 o el Premi d’Arts Plàstiques de la Generalitat del 2007.
El passat mes de febrer la Universitat de València va rendir un homenatge a la figura de Joaquín Michavila amb una exposició monogràfica que va reunir una selecció de 30 obres dels principals períodes de l’artista contemporani valencià, com són el geomètric i el paisatgístic.
Davant de tot ens acomiadem d’un home que va amar i participar en la seua terra, potser no on va passar tot el temps que va voler però, com ja deia John O’Donohue, allà on et comprenen està la teua llar. Descanse en pau Sr. Michavila.
