Un dels més grans de les lletres falleres de Borriana.
Dilluns passat 30 de Maig ens va deixar el poeta, escriptor i guionista de falles Vicente Cardet Martínez als 85 anys. Amb ell desapareix una brillant generació de poetes de Borriana de principis i meitat del segle XX.
Vicente Cardet Martínez va nàixer al 29 de març de 1931 a Borriana, va ser una persona que sempre ha estat vinculat a la cultura. Ja de xiquet presta especial dedicació i afició a les arts escèniques, fent d’intèrpret en nombroses obres teatrals.
En la seua joventut va ser, juntament amb altres persones de reconegut prestigi literari com Pepe Esteve, Enrique Safont, Roberto Rosselló, Felix Escudero, Joaquin Urios entre uns altres, un dels promotors de l’Associació Borrianenca de Cultura (ABC) on escrivia els seus articles en la revista Buris-ana, editada per l’associació. Sense deixar de costat la seua afició pel teatre.
És en 1955 quan té el primer contacte seriós amb el món faller, formant part d’una renascuda Junta Local Fallera i sent el presentador de l’exaltació de la Reina Fallera de Borriana de 1955, senyoreta Raquel Font Fortea, sent mantenidor de l’acte el reconegut Don Pepe Esteve. Set anys després el nostre poeta es casaria amb aquella Reina que va presentar.
És de destacar el seu activisme faller com a comissionat de diverses falles, però principalment on més es consolida i basa la seua llarga trajectòria, tan personal com familiar, va ser en la falla la Barri la Mota formant part d’esta comissió gran part de la seua vida, on les seues filles han sigut falleres i el seu fill ha exercit de president diversos anys.
El seu llegat poètic i literari és amplíssim, eren sempre esperades i ovacionades les seues intervencions en l’acte de “pleitesía” a les Reines Falleres de Borriana, any rere any, on feia tremolar d’emoció a la gent que acudia a l’emblemàtic local de l’antiga llar fallera. Ha sigut autor de diversos himnes de falles de Borriana com el que va realitzar per a la Falla Barri d’Onda en 1980. També ha actuat de mantenidor en innombrables actes d’exaltació al llarg de tot el territori de la nostra comunitat des d’Alacant fins a Benicarló, havent sigut mantenidor en alguna ocasió per a pràcticament totes les falles de Borriana de finals dels 80/90. Destacades van ser les seues intervencions com mantenidor en el Cinquanta aniversari de la Falla Barri d’Onda en 1980, l’acte de cinquanta aniversari de les Reines Falleres Infantils de Borriana en 1999 o el manteniment de 1993 on va rendir lloança a la Fallera Major de la Falla la Mota, que no era una altra que la seua filla Judith Cardet Font.
La seua inclusió en el món particular i enginyós de les crítiques dels monuments fallers va ser una mica tard i accidentalment en ajudar al seu amic Pepe Aymerich, que per malaltia no va poder acabar-ne la crítica que estava realitzant i li va passar l´encàrrec a Vicent. Des d’aquell instant la seua carrera com a crític va ser tan meteòrica com a exitosa, són innombrables les estrofes satíriques que haurà escrit en la seua llarga carrera com a guionista faller. Ha treballat amb la totalitat d’artesans fallers de Borriana i molts de València, però en particular, unint-li un vincule molt especial amb Arturo Musoles i els germans Ferrer. El gremi d’artesans fallers de Borriana ho va acollir des dels seus inicis com un mes d’ells sent un activista principal del mateix. Les seues crítiques s’han pogut llegir en pràcticament totes les localitats falleres de la comunitat. La seua última crítica va ser en 2007 per a la Falla la Mercé i amb l’artesà José Luis Ferrer “Regino”.
La seua trajectòria poètica- literària ha sigut reconeguda en diverses ocasions, encara que és cert el que diuen que “ningú en profeta en la seua terra” i segurament Vicent tenia més prestigi i era més reconegut fora, que en la seua localitat, però ací també va rebre reconeixements, principalment en 2005 en la festa gremial de gremi d’artista fallers de Borriana on fins a l’any anterior actuava el com a interlocutor i mestre de cerimònies, i que va deixar acusant ja la seua malaltia, agafant el seu relleu Quino Puig Safont qui li va fer un meritori reconeixement a la seua trajectòria en aquest col·lectiu.
Però el màxim reconeixement a la seua trajectòria li va arribar en 2007 on la Falla la Barri la Mota el presenta com a candidat per a rebre el prestigiós homenatge faller que brinda anualment tot el col·lectiu faller de la ciutat i que va ser confirmat per unanimitat per la resta de comissions falleres, en aqueix reconeixement es va anar desgranant pas a pas tota la increïble trajectòria del poeta, arribant-li a emocionar fins a tal punt que va reconèixer ser un dels dies més especials i feliços de la seua vida, així ens confirmen fonts familiars.
Amb ell acaba aquella generació de crítics de falles i poetes de la meitat del segle XX que tantes i tantes estrofes i versos ens han deixat per a la història, poetes com Pepe Aymerich, Tomas Martinez, Juan Bautista Guambau, Felix Escudero, Pepe Estave, Joaquin Aymerich, Juan Manzano, Roberto Roselló entre alguns altres.
El poeta Vicente Cardet també ha creat escola i molts escriptors, poetes i cronistes de falles d’avui en dia, reconeixen ser deixebles i grans admiradors del poeta i la seua obra i des d’aquestes línies, alguns d’ells, volen rendir-li especial reconeixement i dir-li l’últim adéu.
Vicent Blasco Miro:
Quan la nit s’ha fet més nit
i és més negre el blau del cel
mil ganivets lluminosos
van tallant el negre vel…
(Estrofa del poema de Vivent Cardet que es titola “La nit de sant josep”)
Hui s’ha apagat la veu, eixa veu encisadora que va recòrrer tot el nostre territori festiu per omplir-lo de poesia. Se’n ha anat el poeta però queda la seua obra i aquells que ens l’estimàvem guardarem sempre en la memòria eixa melodia hipnotitzant que t’absorbia quan declamava, eixos versos encertats que varen omplir infinitat de monuments i eixe cigarret perenne entre els dits.
Vicent Blasco.
Quino Puig Safont:
Pocs crítics o guionistes han tingut la vinculació amb l’artesà que tenia Vicent Cardet, el gremi d’artistes fallers el considerava un més. Són famosos els seus viatges amb l’artista a principi de l’exercici a les suredes de la serra d’Espadá, on llibreta en mà a l’ombra d’un arbre amb uns entrepans i una bóta de vi, entre els dos estructuraven una o diverses falles. Va crear una escola que molts hem seguit i imitat. Gran Vicent Cardet.
Quino Puig.
Juan Emilio Gumbau Gonzalez:
Ara sí la nit dels fallers s’ha fet més de nit, perquè el teu fanal s’ha apagat ací en la terra. Se n’ha anat un dels grans, que tothom ho sàpia i que tothom ho diga ben fort, amb veu tremolosa i esquinçada. On haurem ara de mirar? Segurament al cel dels fallers, eixe racó del firmament reservat per als enamorats de la falla. Descansa, Vicent, però no deixes mai de fer versos. Ara comparteix-los amb el pare fuster. Tindreu moltes coses a contar-vos.
Juane Gumbau
Javier Gual Rosell (amic íntim de la família i alumne avantatjat del poeta) :
Al mestre de la ploma Vicent Cardet:
No sé encara per què va voler aquella nit de falles de 1992 fixar-se en mi, i ja madur com era, esforçar-se per inculcar-me l’amor a les lletres i a “lo nostre”… però a d’ell li dec que no m’haja tremolat massa la veu per guanyar-me la vida a una palestra o a una altra.
Podria escriure mil i una anècdotes d’aquells “cavallers de la mangraneta borda” i inclús de les seues lliçons de moda (si senyor, un pantaló gris sempre pega amb casi qualsevol americana) i, sobre tot, de vida: per què ell sempre mirava la vida assombrat, com el intel·lectual que era. Un intel·lectual amb caràcter que sabia riure. Dic que podria escriure-les, però són un tresor també.
En realitat, m’estimava molt a Vicent, i tinc ben clar que ell també m’estimava encara que les emocions ell les mostrara més a través de lletres. Ens falta. Em falta. Done gràcies per aquella nit de 1992, done gràcies per tot, encara que no tinga prou paraules, i espere, de cor, que algun dia, alguna de les meues lletres li agrade, o que el faça riure com sols ell sabia.
Espere que que estiga amb els amics que no va oblidar mai, Pepe, Regino i altres homes genials de Borriana, i el seu àngel, el net que estaria esperant-lo.
Fins sempre Vicent. Gràcies.
Javier Gual Rosell
També la seua filla Salomé Cardet Font en representació de tota la seua família, vol dedicar-li unes línies i l’últim adéu públic al seu pare. Per petició expresa ho mantenim en castellà.
El último de los caballeros:
Cuántos recuerdos me vienen a la mente cuando te pienso… Siempre quisiste que me pareciese a ti, aunque se que hubieras querido que fuese hombre y que sacara tu esencia.. Pero era “yo” y era mujer. Así que nunca podría haber sido el “tu” completo. Por ese motivo le dabas tus enseñanzas a Jorge Tejedo y algunos años después a Javier Gual. Pero nunca me sentí apartada, porque sabía que tenías razón. Aún así a lo largo de los años me fijaba en ti y absorbía todo lo que podía. Aunque tampoco me dejaste de lado, me lanzaste a un escenario con 13 años y a perder el miedo al público. Me enseñaste a escribir.. a hablar..Bien o mal, todo lo que hice tu me lo enseñaste.. Aprendi tanto de ti!!!!
Tus virtudes superaban con creces tus defectos.. y yo admiraba a este hombre que eras tu, mi padre!!!!… me sentía orgullosa de ti.. y me siento y me sentiré por siempre..
De tu persona, de tu voz, tan única.. tan peculiar.. que hacía enmudecer a quienes te escuchaban.. por respeto, por cariño y porque eras Vicente Cardet.
Aún recuerdo oírte recitar los poemas de la Pasión de Cristo de Rafael Duyos. Fue algo grandioso.
Siempre dijiste que el poeta era Pepe, el gran Pepe Esteve, tu amigo, tu “hermano”.. y que tu solo recitabas. Con vosotros dos juntos, también aprendí muchas lecciones.. conocí el romance y a Lorca.
Y seguirás recitando, papá.. porque el último Caballero de la mangraneta borda fue a encontrarse con sus amigos.. Amigos burrianeros y falleros que escucharon las campanas de nuestra Burriana anunciando tu llegada:
– Ya está aquí. Cardet ha llegado. Y traemos a tu nieto. Él también te da la bienvenida.
Juntos por siempre, como era tu deseo.
Papá, te prometí que siempre estaría contigo y para ti.. dame fuerzas para seguir este camino sin tus enseñanzas.. Guía mis pasos para algún día poder llegar hasta donde tu estás.
Gracias por todo lo que me has dado.. y estoy orgullosa de que hayas sido mi padre.. Hasta siempre!!!!
Salome Cardet
El dia 31 de maig les lletres falleres es van vestir de dol, perquè vas marxar Cardet, i amb tu, es va anar un tros d’història fallera de la nostra localitat. Solament ens queda acomiadar-nos tristament de la persona, però amb la satisfacció que ens deixa el seu gran llegat, el seu gran record en forma d’articles, llibres, cròniques i poemes. Les lletres falleres de Borriana.
Adéu mestre, fins a sempre.
