fbpx

Diputaci贸 Castell贸 de la Plana Vila-real Almassora Benicarl贸 Borriana Vall d'Uix贸 Vinar貌s Onda Altres municipis

Qui 茅s la m茅s bonica del regne? – L’opini贸 de Jordi Dosd脿

Qui 茅s la m茅s bonica del regne? – L’opini贸 de Jordi Dosd脿

Vet aqu铆 que una vegada, quan totes les b猫sties volaven pel nostre cel i parlaven, una princesa a la seua preciosa barraca es preguntava 鈥渆spillet, espillet, digues, qui 茅s la m茅s bonica del regne?鈥 Tu, Cultura -li deia-. Ella somreia i tot el regne gaudia admirant la seua bellesa.

Llavors, un dia, un govern 鈥搇’anterior i no precisament a l’anterior legislatura鈥 va segrestar l’espill m脿gic.

Des d’aleshores Cultura trista ha estat, doncs mai no ha tornat ha sentir que 茅s la m茅s guapa de tot el regne, i encara deu estar plorant en soledat en algun lloc desconegut.

Molts anys despr茅s, ara no fa massa dies, era amb una companya i li vaig preguntar, 鈥渜u猫 opines de la cultura a Castell贸?鈥 De seguida em va contestar un 鈥渆st脿 malament, no es fomenta, no hi ha res enlloc鈥, segons despr茅s, sense jo dir-li cap cosa durant eixe entremig, rectifica amb un 鈥渂茅, segur que hi ha coses, segurament es far脿 de tot, per貌 jo mai no me n’assabente鈥.

Pareix que a la cultura s’ha d’anar a buscar-la, no la pots trobar mai pel carrer, anant a la feina o a fer la compra. No parlem ja del fet que et truque a casa. I aix貌 que Cultura pot materialitzar-se en cos de tr铆ptic, cartell, llibret o de web.

B茅, es pot entendre que els m茅s menuts van on els porten i alguns dels m茅s majors on els diuen, a l’anterior activitat, que toca anar. Per貌, qu猫 passa amb la resta de la societat? Perqu猫 aquests, de vegades, surten al carrer buscant la cultura, volen, ho desitgen amb for莽a, per貌 no saben ni per on comen莽ar. On est脿 la cultura? O almenys, on es publicita? Pareix que la publicitat siga ro茂na i, sent sincers, quan passada mitja nit et diuen que tornen en set minuts 茅s fatal, per a ficar-se a jugar a la ruleta russa. Per貌 no sempre, no com per a oblidar-la.

Crec que l’encara vigent govern espanyol – l’anterior a molts llocs, per cert- t茅 un seri贸s problema de comunicaci贸 amb el poble, ha de publicitar tot all貌 positiu que fan i no nom茅s respecte a la cultura. Si no pareixer脿 鈥揷om ha sigut鈥 que no facen mai res. Publicitat, de nou.

Tampoc els governs m茅s novells ho estan fent, tal vegada arriben m茅s al poble, s贸n m茅s propers a les xarxes socials o fins i tot a les campanyes, per貌 no estan fent cap cosa diferent de la cultura. Segueixen el model, un model que porta massa anys instaurat, un model de frac脿s. I per a fer el mateix, llenya, vi i amic, com m茅s vell m茅s preferit. Aix铆 i nom茅s aix铆 茅s com s’expliquen els grans muntatges d’esdeveniments de tota mena i la no assist猫ncia esperada.

Cada mat铆 hi ha monitors amb mil i una din脿miques llestos per a treballar, per貌 no sempre els localitzen aquelles fam铆lies que m茅s els busquen. Cada mat铆 hi ha confer猫ncies i xerrades de tota mena, malgrat aix貌 qui no est脿 subscrit a alguna p脿gina web no se n’adona. Cada vesprada hi ha tallers gastron貌mics, art铆stics 鈥揹e mil i un estils i t猫cniques鈥, d’emprenedoria. No obstant aix貌, quan saltant d’enlla莽 a enlla莽, arriben al dest铆 els interessats veuen que ja ha expirat la data d’inscripci贸. Cada vesprada hi ha reunions de clubs de lectura, per貌 si no coneixes a alg煤 que forme part est脿 complicada la cosa. Segur que al barri pengen algun cartell, no? Cada nit a diferents pubs sonen grans grups de m煤sica, tanmateix sembla que es queda a escoltar-los familiars i qui passava per all铆. I cada cap de setmana hi ha jornades culturals, a tot arreu, cient铆fiques, de videojocs o del vi, del que siga, per貌 hi ha. Envelats que no s’omplin, ni per a cap d’any. Igual la publicitat guarda relaci贸 amb tot a莽貌.

Hi ha una necessitat d’una major visibilitat dels ajuntaments, casals joves, teatres i associacions culturals de cada poble. A la xarxa i al carrer. No sempre 茅s q眉esti贸 de quantitat respecte als recursos 鈥搉i de qualitat, que 茅s magn铆fica鈥 a vegades, com deia, es tracta d’accessibilitat m茅s que disponibilitat.

Sabem que el nou govern de Castell贸 de la Plana 鈥搃 la majoria dels governs de la prov铆ncia鈥 ens van prometre m茅s cultura, tamb茅 sabem que, efectivament, estan potenciant-la, invertint ja o comptant els denaris per a fer-ho pr貌ximament. El que no sabem 茅s ni en quins esdeveniments ho est脿 destinant ni on estan aquests ubicats 鈥搉i quan es realitzen, ni qui participa鈥.

Crec que 茅s interessant铆ssim que les noves forces baixen al carrer i es passegen amb tots nosaltres, que utilitzen els mateixos llenguatges digitals 鈥搃 anal貌gics鈥 que nosaltres i que, en definitiva, molts anys despr茅s, tornem a sentir que la distancia entre els que manen i la resta es va acurtant. De tota manera, no llancem les campanes al vol perqu猫 aquests no han robat l’espill, per貌 ara diuen que s’ha extraviat.

Tal vegada Cultura no plore per l’espillet, sin贸 pel que li deia aquest, al cap i a la fi tothom necessitem escoltar, de tant en tant, paraules agradables. Fa temps que el poble es queda af貌nic intentant fer-la somriure de nou, per貌 s贸n ells els que saben on est脿. S贸n ells, al final, els 煤nics que poden fer-la feli莽 de nou i, amb aix貌, benaurats a nosaltres.

L’autor d’aquest text 茅s Jordi Dosd脿 Marqu茅s, ell 茅s de Borriana. Diplomat en Magisteri d’Educaci贸 Prim脿ria per la UJI i actualment estudiant de Psicologia.

Leave a Reply

Your email address will not be published.