fbpx

Diputaci贸 Castell贸 de la Plana Vila-real Almassora Benicarl贸 Borriana Vall d'Uix贸 Vinar貌s Onda Altres municipis

“Mobilitzaci贸 internacional contra els tractats” – L’opini贸 de Sandra Soutto

“Mobilitzaci贸 internacional contra els tractats” – L’opini贸 de Sandra Soutto

Les mobilitzacions ciutadanes s’estenen per les ciutats europees ja que aquesta tardor pot ser decisiva per a les nostres vides, per que la cimera de Ministres de Comer莽 de la Uni贸 Europea (UE) t茅 prevista reunir-se a Bratislava (capital d’Eslov脿quia) per a decidir sobre el futur de dos dels tractats de comer莽 i inversi贸 negociats per la UE, l’Associaci贸 Transatl脿ntica de Comer莽 i Inversions, coneguda per les seues sigles en angl茅s TTIP, amb EUA, i la Comprehensive Economic and Trade Agreement, m茅s conegut com a CETA, amb Canad脿. I no solament s贸n molt similars, sin贸 que el 75% de les empreses canadenques s贸n subsidi脿ries de multinacionals nord-americanes, per la qual cosa es veurien beneficiades per qualsevol dels dos tractats.

Aquests tractats constitueixen lleis del comer莽 global i una eina del capitalisme per a l’acumulaci贸 de capital per part de les multinacionals, que s贸n la major part dels inversors estrangers. Amb ells es pret茅n assegurar l’expansi贸 econ貌mica, reduint aranzels, i sobretot liberalitzant el tr脿fic comercial i financer, facilitant la circulaci贸 de mercaderies i capitals, aix铆 com l’apropiaci贸 per les multinacionals dels ingressos obtinguts en el comer莽 global, sense contribuir al desenvolupament de les comunitats que els faciliten els recursos que exploten. Un exemple pot ser el cas d’Apple, a la qual se li estima una evasi贸 fiscal de 13.000 milions d’euros.

Els moviments socials, sindicals i pol铆tics v茅nen desenvolupant 脿mplies campanyes en defensa dels drets laborals, humans i del medi ambient, q眉estionant les propostes conegudes de les parts negociadores, i advertint de les amenaces que amaga el complicat llenguatge dels textos, que per l’experi猫ncia de tractats com el NAFTA (Tractat de Lliure Comer莽 d’Am猫rica del Nord que va entrar en vigor en 1994), l’aplicaci贸 dels mateixos suposaria la desregulaci贸n del mercat de serveis, perpetuarien la privatitzaci贸 dels serveis p煤blics, i la desregulaci贸n de les compres p煤bliques i del mercat laboral. A m茅s, ampliaria el dret a la propietat intel路lectual, minvaria la sobirania aliment脿ria, perjudicaria l’agricultura familiar i sostenible, aix铆 com al medi ambient. A M猫xic l’her猫ncia del NAFTA ha sigut un augment de la desocupaci贸, de la desigualtat, de la pobresa, dels conflictes socials i del crim organitzat.

Fran莽a diu que demanar脿 la paralitzaci贸 de les negociacions del TTIP en la reuni贸 de Bratislava. Per貌 aquest no 茅s l’煤nic tractat, de fet, est脿 previst que el Consell Europeu ratifique el CETA el pr貌xim mes d’octubre, encara que alguns Estats membres no estiguen d’acord. No 茅s el cas d’Espanya que amb un govern en funcions ha sol路licitat la seua ratificaci贸 a la comiss脿ria de comer莽, al costat d’altres onze Estats.

Ara b茅, el CETA en ser considerat un tractat mixt per la Comissi贸, tamb茅 haur脿 de ser ratificat pels Parlaments Nacionals de cada Estat membre, per貌 podr脿 ser aplicat provisionalment des de la seua ratificaci贸 en el Parlament Europeu, la qual cosa permetria a les multinacionals fiscalitzar la gesti贸 dels representants del poble, mitjan莽ant mecanismes de regulaci贸 supranacionals, i si escau, demandar als Estats receptors de la inversi贸 davant sistemes d’arbitratge creats ad hoc, quan consideren perjudicada la seua inversi贸.

Mitjan莽ant aquests mecanismes els Estats hauran de destinar bona part dels seus pressupostos a pagar les indemnitzacions acordades a favor de les multinacionals, mentre les pol铆tiques neoliberals imposen al poble restriccions pressupost脿ries que els priven dels serveis indispensables per a mantenir una vida digna. Tot a莽貌, en un context d’increment de la desigualtat, la pobresa, l’atur, els fluxos migratoris (no solament per causes econ貌miques, sin贸 tamb茅 ambientals i pol铆tiques), afebliria als Estats per a major gauban莽a del crim organitzat i el frau a gran escala, que no s贸n sin贸 la cara oculta de la globalitzaci贸.

Les mobilitzacions ciutadanes continuaran durant la tardor exigint que no es ratifique el CETA i que se suspenguen les negociacions del TTIP i de qualsevol altre tractat de comer莽 i inversi贸 com el TiSA (Acord sobre el Comer莽 de Serveis), que la UE negocia en Ginebra al costat d’altres 22 membres de l’Organitzaci贸 Mundial del Comer莽, amb el qual es pret茅n lliurar els serveis a les multinacionals i en el qual tampoc es t茅nen en compte els acords de Par铆s contra el canvi clim脿tic.

Uneix-te a les mobilitzacions!

sandra-soutto

Tagged with

Leave a Reply

Your email address will not be published.