Les mobilitzacions ciutadanes s’estenen per les ciutats europees ja que aquesta tardor pot ser decisiva per a les nostres vides, per que la cimera de Ministres de Comerç de la Unió Europea (UE) té prevista reunir-se a Bratislava (capital d’Eslovàquia) per a decidir sobre el futur de dos dels tractats de comerç i inversió negociats per la UE, l’Associació Transatlàntica de Comerç i Inversions, coneguda per les seues sigles en anglés TTIP, amb EUA, i la Comprehensive Economic and Trade Agreement, més conegut com a CETA, amb Canadà. I no solament són molt similars, sinó que el 75% de les empreses canadenques són subsidiàries de multinacionals nord-americanes, per la qual cosa es veurien beneficiades per qualsevol dels dos tractats.
Aquests tractats constitueixen lleis del comerç global i una eina del capitalisme per a l’acumulació de capital per part de les multinacionals, que són la major part dels inversors estrangers. Amb ells es pretén assegurar l’expansió econòmica, reduint aranzels, i sobretot liberalitzant el tràfic comercial i financer, facilitant la circulació de mercaderies i capitals, així com l’apropiació per les multinacionals dels ingressos obtinguts en el comerç global, sense contribuir al desenvolupament de les comunitats que els faciliten els recursos que exploten. Un exemple pot ser el cas d’Apple, a la qual se li estima una evasió fiscal de 13.000 milions d’euros.
Els moviments socials, sindicals i polítics vénen desenvolupant àmplies campanyes en defensa dels drets laborals, humans i del medi ambient, qüestionant les propostes conegudes de les parts negociadores, i advertint de les amenaces que amaga el complicat llenguatge dels textos, que per l’experiència de tractats com el NAFTA (Tractat de Lliure Comerç d’Amèrica del Nord que va entrar en vigor en 1994), l’aplicació dels mateixos suposaria la desregulación del mercat de serveis, perpetuarien la privatització dels serveis públics, i la desregulación de les compres públiques i del mercat laboral. A més, ampliaria el dret a la propietat intel·lectual, minvaria la sobirania alimentària, perjudicaria l’agricultura familiar i sostenible, així com al medi ambient. A Mèxic l’herència del NAFTA ha sigut un augment de la desocupació, de la desigualtat, de la pobresa, dels conflictes socials i del crim organitzat.
França diu que demanarà la paralització de les negociacions del TTIP en la reunió de Bratislava. Però aquest no és l’únic tractat, de fet, està previst que el Consell Europeu ratifique el CETA el pròxim mes d’octubre, encara que alguns Estats membres no estiguen d’acord. No és el cas d’Espanya que amb un govern en funcions ha sol·licitat la seua ratificació a la comissària de comerç, al costat d’altres onze Estats.
Ara bé, el CETA en ser considerat un tractat mixt per la Comissió, també haurà de ser ratificat pels Parlaments Nacionals de cada Estat membre, però podrà ser aplicat provisionalment des de la seua ratificació en el Parlament Europeu, la qual cosa permetria a les multinacionals fiscalitzar la gestió dels representants del poble, mitjançant mecanismes de regulació supranacionals, i si escau, demandar als Estats receptors de la inversió davant sistemes d’arbitratge creats ad hoc, quan consideren perjudicada la seua inversió.
Mitjançant aquests mecanismes els Estats hauran de destinar bona part dels seus pressupostos a pagar les indemnitzacions acordades a favor de les multinacionals, mentre les polítiques neoliberals imposen al poble restriccions pressupostàries que els priven dels serveis indispensables per a mantenir una vida digna. Tot açò, en un context d’increment de la desigualtat, la pobresa, l’atur, els fluxos migratoris (no solament per causes econòmiques, sinó també ambientals i polítiques), afebliria als Estats per a major gaubança del crim organitzat i el frau a gran escala, que no són sinó la cara oculta de la globalització.
Les mobilitzacions ciutadanes continuaran durant la tardor exigint que no es ratifique el CETA i que se suspenguen les negociacions del TTIP i de qualsevol altre tractat de comerç i inversió com el TiSA (Acord sobre el Comerç de Serveis), que la UE negocia en Ginebra al costat d’altres 22 membres de l’Organització Mundial del Comerç, amb el qual es pretén lliurar els serveis a les multinacionals i en el qual tampoc es ténen en compte els acords de París contra el canvi climàtic.
Uneix-te a les mobilitzacions!
