Una vegada pescades no es poden retornar a l’aigua, ja que estan incloses al Catàleg espanyol d’espècies exòtiques per una sentència judicial del Tribunal Suprem del 2016.
En l’actualitat les carpes (Cyprinus carpio) tenen la mateixa consideració que els crancs rojos, les tortugues de Florida o els visons americans, és a dir, són espècies invasores que suposen una amenaça per a la biodiversitat a escala mundial. De fet la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) la considera com a una de les 100 espècies exòtiques invasores més nocives del món. La seua incorporació al Catàleg espanyol d’espècies exòtiques invasores suposa la prohibició de posseir exemplars vius o morts, així com traslladar, transportar o comerciar amb les seues restes. La Guarderia del Consorci del paisatge protegit de la desembocadura del riu Millars recorda que els exemplars capturats no es poden retornar a l’aigua encara que es practique la modalitat de pesca sense mort, és a dir, s’han de sacrificar. ‹‹Hi ha pescadors al Millars que s’emporten les carpes mortes. Altres practiquen la pesca esportiva, vol dir que tenen el costum de traure les carpes i automàticament tornar-les a l’aigua. Però què ocorre? Puix que la majoria com esta sentència del Tribunal Suprem encara no està regulada en les ordres de veda de pesca no són coneixedors d’esta. Aleshores bé per desconeixement bé per desacord tornen les carpes vives al riu, explica amb detall David López Serna, un dels dos guardes del Consorci que s’encarreguen de controlar la pesca entre altres coses.
Un peix d’origen asiàtic
Les carpes comunes són originàries d’Euràsia. Estan presents en més de seixanta països diferents dels cinc continents. Segons l’Atles i Llibre Roig dels Peixos Continentals d’Espanya van ser introduïdes en la major part d’Europa, des d’una població procedent del Danubi, en temps dels romans, i a Espanya durant la dinastia dels Habsburg. És un peix que abunda als embassaments, trams mitjans i baixos dels rius com és el cas del Millars. ‹‹La carpa té una llarga llista d’impactes sobre el medi i sobre les espècies autòctones. Una qüestió que s’ha estudiat molt és la seua capacitat per a canviar les condicions ecològiques. És una espècie bentònica, s’alimenta en el fons i enterboleix constantment l’aigua impedint el pas de la llum a través de la mateixa. Per tant la seua presència afecta a altres habitants del riu. A més cal recordar que és un peix omnívor i pot depredar sobre altres espècies autòctones, detalla César Rodríguez, secretari general d’AEMS Rius amb Vida.
El Catàleg espanyol d’espècies exòtiques invasores considera als animals i les plantes incloses en aquesta llista com als principals causants de pèrdua de biodiversitat al planeta, circumstància que s’agreuja en hàbitats especialment vulnerables com són les illes i les aigües continentals. La introducció d’aquestes espècies invasores també pot ocasionar greus perjudicis a l’economia, especialment la producció agrícola, ramadera, forestal i fins i tot a la salut pública. ‹‹Nosaltres el protocol que estem seguint juntament amb el SEPRONA de la Guàrdia Civil i els agents mediambientals és molta informació als pescadors i clubs de pesca durant els últims mesos, conscienciació perquè siguen conscients i a partir d’ara ja passarem a denunciar si no es compleix aquesta sentència del Tribunal Suprem››, ha acabat dient el guarda del Consorci. Els pescadors dels clubs que practiquen la pesca sense mort al vedat creat al Paratge protegit de la desembocadura del Millars l’any 2015 als dos costats del pont de Santa Quitèria, entre Almassora i Vila-real ja són coneixedors de la sentència i el que comporta. La Guarderia del Consorci ha mantingut diverses reunions amb els responsables del vedat per a recordar-los que les carpes capturades no es poden retornar al riu. ‹‹Entenem el malestar dels pescadors que a través dels anys han consolidat una pràctica de captura i solta. Nosaltres des d’AEMS Rius amb Vida hem promogut la sostenibilitat de la pesca sobretot amb espècies autòctones com la truita que es poden veure afectades per una pesca massa intensiva››, apunta finalment César Rodríguez.
